Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
l’estructura i variabilitat de l’ecosistema fluvial són les inundacions
i els processos de reubicació del llit fluvial. En el cas de la vegetació,
les comunitats que trobem al llarg d’un corredor fluvial depenen
en gran manera de la periodicitat dels fenòmens esmentats. Ara
bé, la vegetació pel seu compte també actua sobre el riu: les arrels
estabilitzen les riberes, retenen sediments i redueixen l’erosió; la
vegetació de la plana d’inundació disminueix la velocitat de l’aigua
durant les avingudes i fomenta la infiltració i sedimentació; els
arbres caiguts desvien el corrent i modifiquen els processos d’erosió,
de distribució de tolles i ràpids, i de transport de sediments i matèria
orgànica, entre moltes altres funcions ecològiques.
L’estabilització de les riberes, però, com a actuació aïllada, encara
que sigui amb tècniques d’enginyeria biològica, pot ser negativa
per a l’ecosistema fluvial com a unitat, ja que l’efecte final és
limitar la dinàmica natural del riu. Tot i així, aquestes pràctiques es
poden emprar en casos de la rehabilitació de rius, sèquies i altres
cursos aquàtics que han patit una alineació mitjançant mètodes
d’enginyeria tècnica.
La qüestió principal és que abans de poder definir un projecte
de restauració ecològica d’un curs fluvial, s’han de considerar tots
els factors que actuen a la conca fluvial de l’espai que pretenem
recuperar, ja siguin abiòtics o biòtics, i s’ha de desenvolupar una
estratègia efectiva i compatible amb l’entorn, a nivell del curs alt,
mitjà i baix del riu, que tingui sempre en compte les funcions
naturals d’un corredor fluvial.
Hi ha dues característiques que resulten essencials per a les
funcions naturals d’un corredor fluvial que són:
• La connectivitat, que ens dóna una impressió de la continuïtat
espacial del corredor en si o d’aquest amb les zones
d’influència. Si la connectivitat és elevada, es donaran funcions
essencials com el transport de materials i energia, com també
el desplaçament de la flora i fauna.
• L’amplitud, que és la distància a través del corrent d’aigua i les
comunitats vegetals que l’acompanyen.
Al llarg d’un riu, l’amplitud pot variar molt i presentar
interrupcions, cosa que limita i disminueix la connectivitat.
L’avaluació de l’amplitud i de la connectivitat ens podrà donar una
visió molt acurada per definir l’estratègia de restauració des del
punt de vista espacial.
2.10.1 Funcions ecològiques principals del corredor
fluvial
A continuació veurem les funcions ecològiques principals que
acompleix un corredor fluvial:
47
Abans de poder definir
un projecte de
restauració ecològica
d’un curs fluvial, s’han
de considerar tots els
factors que actuen a la
conca fluvial de l’espai
que pretenem recuperar,
ja siguin abiòtics o
biòtics.