Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
En aquelles posicions en què el corrent del riu sigui menor es
donaran els processos de deposició, amb les consegüents
formacions geomorfològiques: bancs de sorra, bancs de graves,
planes al·luvials, etc.
Resulta imprescindible que el llit fluvial sigui modificat
periòdicament per crescudes, amb el corresponent transport de
materials sòlids, ja que si no es queda curull el sistema intersticial
del llit per aportació de sediments fins, la qual cosa també
comportarà la formació d’algues i macròfits, una impermeabilització
del llit del riu i la manca d’intercanvi d’aigua amb el freàtic,
així com una producció vegetal excessiva a les zones d’aigües
somes. És per això que cal evitar l’embassament dels rius, ja que
annul·la el transport de partícules i la seva dinàmica natural.
a’
a
c
b
b’
2.7 Aportació de materials i substàncies des de la
zona d’influència
Podem parlar de dos tipus d’aportament: el puntual i el difús.
Com a aportaments puntuals es consideren les descàrregues a
partir de localitzacions concretes, com per exemple des de plantes
depuradores, amb un emplaçament fix i una descàrrega de matèria
relativament constant. Els aportaments difusos són totes aquelles
matèries superficials que procedeixen de la zona d’influència i que
arriben al curs fluvial a través de les aigües d’infiltració o
subterrànies, a partir dels conreus i les explotacions agrícoles i
ramaderes, i pel rentatge en superfície i l’erosió.
La matèria que arriba fins al llit del riu es pot diferenciar en:
• Substàncies d’origen geològic
• Nutrients
• Substàncies tòxiques
• Substàncies biològicament degradables
• Substàncies biològicament no degradables
25
d
d’
c’
Diversitat estructural del llit fluvial.
e
e’ f
f’
g
g’
a a’
b b’
c c’
d d’
e e’
f f’
g g’