Interior Rius

Preparant esqueixos
d’una branca.
Corredors blaus i verds
metre quadrat, i formaran una capa o, en el cas de talussos molt
amples, varies capes de branques on les branques inferiors cobreixin
els extrems de la capa superior. Els extrems inferiors de les branques
de salzes han de situar-se dins d’una concavitat realitzada al terreny
i cobrir-les amb terra, ja que d’aquesta manera augmentarem molt
l’èxit de l’arrelament. El llit de branques més pròxim a l’aigua haurà
de situar-se lleugerament per sota del nivell mitjà estival de les
aigües, a fi i efecte d’assegurar una protecció eficient de la ribera.
Els extrems més propers a l’aigua, a part de recobrir-los amb terra,
també es poden cobrir amb pans de terra de canyís o boga, enllaçar
amb feixines o cobrir amb arbres tal·lats. A distàncies de 80-100
cm es clavaran estaques (Ø 12 cm – 60-80 cm llargada) formant
una quadrícula que només sobresurtin 20 cm per sobre del terra.
Aquestes serviran per ancorar ells llits de branques amb filferro
galvanitzat de 2-3 mm de gruix. Si no es vol fer servir molt filferro,
també es podran fer creus amb branques de salze, col·locar-les
damunt del llit de branques i fixar els quatre extrems a les estaques
introduïdes al terra. Una vegada tensats i assegurats els filferros a
les estaques, per presionar bé les branques de salze contra el sòl,
acabarem de clavar definitivament les estaques al terra fins a
l’extrem superior. Finalment, recobrirem tota l’estesa de branques
amb una capa de 5 cm de gruix de terra vegetal que a continuació
humitejarem.
Sembres
La dispersió de llavors d’herbàcies pot ser en ocasions l’única
possibilitat de fixació del sòl en indrets determinats de les riberes,
ja que aquestes, per una raó o per una altra, han de mantenir-se
lliures de vegetació llenyosa. Però la creació d’àrees de vegetació
herbàcia al llarg de la ribera per diversificar els hàbitats també pot
ser un objectiu en el marc d’una restauració ecològica del corredor
fluvial. Les comunitats d’herbes contribueixen a la fixació de
la capa superior del sòl gràcies a l’arrelament
dens, fins a una fondària de 10-15 cm, i a les
part aèries vives i mortes damunt de terra que
configuren una capa de protecció. L’assentament
de comunitats vegetals herbàcies es pot
aconseguir per sembra convencional, la qual
cosa no comentarem en detall, per hidrosembra
o per làmines preparades amb llavors. En totes
les tècniques esmentades s’utilitzaran llavors de
plantes autòctones, que es podran barrejar
segons el tipus de vegetació final o objectiu
perseguit amb la sembra.
148