Secundària - Òmnium Cultural

Una oportunitat
Camila Bellone (Primer Cicle de Secundària)
Institut Joan Oró (Martorell)
En Bernat era un solitari vell que vivia a una derruïda
mansió que dècades abans havia sigut, sense discussió, la
construcció més elegante de tota la comarca. Però després
de tants anys i sense cap tipus de manteniment, el
seu estat era ruïnós.
Ningú sabia amb veritable certesa quina era l’edat
d’en Bernat. Però no hi havia cap dubte, que aquest senyor
havia viscut més que ningú d’aquell poble. Sempre
duia una abundant cabellera de color gris i una barba que
amb prou feines deixava veure a mitges les seves faccions.
Les seves enormes orelles, que recordaven més les d’un
elefant que les d’un ésser humà, no tenien cap utilitat
perquè el pobre home sofria una aguda sordera que l’havia
allunyat del món. En Bernat era un home encorbat
que sempre caminava mirant les seves sabates. I es podia
comptar amb els dits de les mans les vegades que dirigia
la seva trista mirada a la mirada d’algú altre. Les seves
mans eren arrugades i amb fins i allargats dits que es
movien amb tremolor com si patís el mal de Parkinson.
Sempre deambulava pels carrers sense rumb fix. La seva
única rutina era anar al parc i donar engrunes de pa als
ànecs del petit llac.
Però abans en Bernat, fa molt de temps, ningú sap
quant exactament, havia sigut un home important, el
propietari d’una rendible fàbrica de mobles. Però al morir
el seu jove fill, en Bernat no va tornar a ser mai més l’home
que havia sigut. Va embogir, es va tancar a casa seva i
105