Secundària - Òmnium Cultural

16
de bruixa enfadada encara hi era. La Marta es va alçar, va
mirar el seu voltant, i després d’assegurar-se que no hi
havia ningú, va mirar al cel i va cridar: “Et penedeixes
d’haver tractat malament els gironins?”. Però res, cap resposta,
el núvol ni es va moure, però la Marta no es va rendir,
i va pensar què podia fer per ajudar la bruixa.
Aleshores va tenir una idea, preguntar-li a la bruixa de
veritat, és a dir, la gàrgola que es trobava a la catedral,així
que va començar a córrer cap a la catedral de Girona.
Va mirar al seu voltant, el carrer estava desert, així
dons, després de recuperar l’alè, va repetir la pregunta tan
fort com va poder des de la gàrgola. “Et penedeixes d’haver
maltractat els gironins?”, i va posar l’orella a la paret
tal i com deia una de les versions de la llegenda. I va
poder sentir amb total claredat un “SÍ”. I la Marta li
va preguntar, mirant la gàrgola de nou. “Què puc fer per
ajudar-te? I posant l’orella de nou a la paret, va escoltar
la resposta de la bruixa. “Res, ja ho has fet, gràcies per
confiar en mi, després de tot el que vaig fer”. En aquell
moment, la Marta no entenia res de res. Però de cop ho
va entendre, la gàrgola de la bruixa es va convertir en
persona, va donar les gràcies a la Marta i va marxar amb
una escombra.
L’endemà al matí, la Marta va veure un diari d’un
quiosc, que a primera plana hi havia una gran notícia:
ROBATORI A LA CATEDRAL DE GIRONA:
Ha desaparegut la bruixa de la catedral de Girona,
s’està investigant...
La Marta va somriure... Al cap d’un temps, van construir
una nova gàrgola en forma de bruixa, però la Marta
sap que la bruixa de veritat vola feliçment pel cel de
Girona, observant els gironins.