Secundària - Òmnium Cultural

Quan em miro al mirall veig el teu rostre, és el teu
record que de dins meu no se’n va, quan em fico al llit
recordo aquelles nits mirant les estrelles perquè aleshores
em vas fer gran, em vas mostrar com era de bonic l’amor,
tu vas ser el primer que em va despullar i em va fer l’amor.
Vull dir-te; besa’m, estima’m, menja’m, abraça’m,
mira’m, somriu-me, però no em sents, no em notes, no
em veus…
Em fico de nou dintre el llit desitjant no despertar-me
més.
167