Secundària - Òmnium Cultural

Inuit
Marina Montforte (Primer Cicle de Secundària)
Escola Pius Font i Quer (Manresa)
Estava cansat. Portava diversos dies caminant pel gel
sense veure ni un míser peix a part dels que portàvem de
provisions, però no estava desanimat, al contrari, sabia que
més tard que d’hora trobaríem alguna cosa. Els meus dos
germans grans caminaven sense dir res, ells no són tan optimistes,
vaig pensar. En canvi, el més petit dels quatre cantava
sense parar i a tot pulmó. Era en Tiak. Ja tenia sis estius
i, per primera vegada caçaria, cosa que l’omplia d’emoció.
Jo també estava content, la meva iniciació havia estat
feia cinc estius i esperava que la seva fos tan bonica com la
meva. El primer que jo vaig caçar va ser un vell ós. No em
va costar gaire matar-lo perquè estava molt dèbil. Molt
pocs maten un ós com a primera presa, i als qui ho fan,
se’ls designa el destí de fer alguna gesta important. Sempre
m’he preguntat quina seria la meva gesta. Salvar el poble de
l’amenaça d’un lleó marí? Portar aigua durant una sequera?
Matar un ós jove per salvar el poble de la fam?
Estava tan absort en els meus pensaments que no em
vaig adonar que ja havíem arribat al nostre destí: la part
més septentrional de l’illa de Groenlàndia. M’encanta
aquest lloc. El gel és més pur, la neu és més blanca, el cel
més blau i el mar més brillant que a cap altre lloc de l’illa.
Estava distret contemplant aquell preciós paisatge quan
em vaig adonar que en Tiak m’estava abraçant. El vaig
abraçar jo també. Sabia perfectament el que sentia: durant
els pròxims sis dies estaria sol en un perímetre de roques
al costat del mar, esperant una presa i sobrevivint tot sol.
129