Secundària - Òmnium Cultural

56
Jo, tu i ell
Sívia Pujol (Batxillerat i Cicles Formatius)
Institut Bosc de la Coma (Olot)
Em sento com Emma Bovary. Durant tot el camí que
partia de l’aula de literatura universal fins als esglaons de
casa meva, vaig estar pensant en aquest personatge tan
complex i que tant em fascinava. Uns la veuen com una
adúltera egoista, incapaç de valorar els sentiments dels
que la rodegen. D’altres, simplement la veuen com una
noia avorrida d’una vida monòtona i amb ganes de provar
experiències noves per tal de poder-se sentir com la
protagonista d’aquelles novel·les roses. Per poder ser una
heroïna més.
—Bon dia carinyo!
Les seves paraules dolces i sinceres em van trencar
totes aquestes idees que em rondaven pel cap.
—Ha anat bé a la uni?
—No em trobo bé, me’n vaig al llit.
Em sentia marejada, aquells pensaments no em deixaven
viure. El seu cabell despentinat i rebel, uns ulls que
sempre m’explicaven el seu estat d’ànim, d’un color verd
profund, de mirada carregada d’ironia... No obstant, es
dulcificava amb la tendresa que desprenien.
—Vida, que et passa? Que has menjat alguna cosa
que t’ha fet mal?
El seu somriure... senzillament era el seu tresor més
bell. Les dents blanques i perfectament col·locades, dignes
d’un vampir de pel·lícula i envoltades d’uns llavis
gruixuts i increïblement sensuals.