Secundària - Òmnium Cultural

106
va perdre tot el que posseïa. Fins i tot la seva família el va
abandonar.
Després d’això en Bernat s’havia enfonsat en la més
absoluta solitud. Però feia unes setmanes que a en Bernat
li passava una cosa ben estranya. A vegades li venia un
pensament, que no podia reprimir, i li deia:
—Vinga Bernat, torna a ressorgir, tu no et mereixes
això. Viu els teus últims anys de vida d’una manera digna.
No sabia per què, però aquests pensaments li feien
recordar aquell passat que tan s’havia esforçat a oblidar i
que, quan recordava, el dolor es feia insuportable... Però
la solució era ben fàcil. Només havia de beure una ampolla
de vi, i aquell sentiment tan incòmode es diluïa amb
l’alcohol.
Un dia en Bernat, tornant del parc, es va fixar en la
brossa, on hi havia un armari que pel seu estat semblava
vell. Estava gastat i tenia una de les quatre potes trencada.
Instintivament en Bernat se’l va endur a casa.
Feia uns dies que els veïns havien notat un comportament
més estrany del normal en el Bernat. S’emportava
tota la brossa del poble directament cap a casa seva. Per
això els veïns van treure la conclusió de que en Bernat
s’havia tornat definitivament boig. I van decidir trucar el
psiquiàtric perquè s’emportessin el pobre home, perquè
al menys, pogués viure en un millor estat.
Tres dies després, dos homes del psiquiàtric van picar
a la porta de la derruïda mansió, però com que no van
obtenir cap tipus de resposta,van obrir la porta a la força.
I el que van trobar dins els va sorprendre infinitament. Hi
havia un home que estava transformant deixalles inservibles
en mobles que només es podrien fer en mans d’un
experimentat fuster.