Secundària - Òmnium Cultural

200
Com un gos
Bernat Canal (Segon Cicle de Secundària)
GEM (Mataró)
Era un calorós dia d’estiu. Jo estava amb en Pototo, el
meu gos, al pati de casa, intentant que aprengués algun
truc. Semblava que no avançàvem en el seu ensinistrament,
per més premis que li donava. La meva idea va ser
genial; li ensenyaria a seure amb el meu propi exemple. Per
a mi no era cap problema ajeure’m com un gosset. Amb les
cames flexionades, vaig ajupir-me i vaig recolzar el cul a
terra. Acte seguit, en Pototo em va posar una galeta sobre
el nas. Amb un moviment ràpid, vaig pescar-la amb la boca
i me la vaig empassar amb un ample somriure.
De mica en mica, vaig anar aprenent a rodar per terra,
a saltar, a estar quiet en veure un gat i alguns altres trucs
canins. En Pototo era un gran domador i sempre em premiava
amb una deliciosa galeta. Quan ell anava a l’escola,
jo m’havia de quedar a casa, mort de por per culpa de
l’aspiradora. En arribar, primer havia d’acabar els deures
però després podia jugar amb mi. Acte seguit, fèiem llargues
passejades pel barri fins que queia la nit. El pitjor
dia va ser quan, sense saber per què, vam canviar la ruta
del passeig. El nostre nou destí era una clínica veterinària,
on volien acabar amb les meves escapades nocturnes
amb les noies del veïnat; em van castrar. No en donaré
més detalls...
Després d’aquell dia en què la meva virilitat havia
estat extirpada, res va ser igual: em sentia feliç, alegre,
joiós, i viu. O, més ben dit, incòmodament feliç, alegre i
viu... Aquesta nova i peculiar vitalitat em feia jugar amb