Secundària - Òmnium Cultural

De ratlles o grisa?
Albert Pardo (Batxillerat i Cicles Formatius)
Escola Sant Nicolau (Sabadell)
Obro la finestra que dóna al celobert. No fa gaire bon
dia. Si més no, això és el que sembla des d’aquella escletxa
on uns diminuts rajos de llum es filtren cap a les finestres
dels veïns. Sospiro i tanco la finestra. Estic nerviós,
avui és el gran dia, avui hi ha la presentació de les candidatures
a la comissió executiva. Remeno l’ordinador i
busco l’arxiu on tenia redactada la meva presentació. La
gent no para de parlar-me pel xat, així que decideixo desconnectar-me
d’internet. Miro i remiro i al final la trobo.
Vaig cap al despatx del meu pare a agafar mitja dotzena
de fulls blancs per imprimir el text. Mentrestant, amb els
nervis a punt d’esclatar començo a rumiar que em posaré.
Per una part vull anar elegant, però per l’altra potser
per un noi de 17 anys queda massa formal. Arribo de nou
a l’habitació i imprimeixo el document. Me’l llegeixo un
parell de cops per revisar-ne la sintaxi i alguns errors de
puntuació que poden ser letals per a la comprensió del
text. En un dia com aquest no hi pot haver cap mena d’error,
ja que aquestes places estan molt buscades.
Tot està correcte. Els doblego i me’ls fico a la butxaca.
Vaig cap a l’armari. L’obro i començo a buscar uns
pantalons beixos que m’agradaven molt per a actes com
aquests. No hi són. “Quina mala sort!”, penso. Només em
queden uns texans i uns pantalons de pana. Per un banda
em posaria els texans perquè són còmodes i amb el pas
del temps s’han convertit en uns pantalons molt usuals
per a tothom. Però és clar, uns texans potser queden una
241