Secundària - Òmnium Cultural

Vol cancel·lat
Gabriel Romero (Batxillerat i Cicles Formatius)
Institut Damià Campeny (Mataró)
—Aquí té la seva targeta d’embarcament, senyor... Da
Silva —deia l’hostessa de terra, amb un somriure postís
mentre feia córrer la cinta de l’equipatge.
Ambrosio Da Silva va agafar els papers que l’hostessa li
allargava, sense donar cap altra resposta i ocultant gran part
de les faccions rere unes amplies ulleres de sol. Tot seguit es
va enretirar a una àrea de descans de l’aeroport internacional
de Lisboa per fer temps. Havia arribat amb prou temps
de precaució. Disposat a esperar fins a l’hora planejada,
Ambrosio va agafar el seu Alcorà de la bossa de mà.
Passats quaranta minuts, va aixecar-se i es va dirigir
als serveis de la terminal C. Allà va trobar tres homes
més, un empleat de neteja entre ells. En veure’l van fer-se
un gest. En el moment que els altres dos homes havien
sortit, l’empleat de neteja va disposar tres ampolles de
productes higiènics sobre una pica.
—Allah’u akbar —va dir.
—Al·là és gran, germà —va respondre.
L’empleat de neteja va sortir del servei i va fer un
senyal per la ràdio. Tot seguit, va bloquejar el pas amb
uns senyals i va començar a fregar el terra de l’entrada. De
la bossa de mà, Ambrosio va treure una petita capsa. Hi
portava un equip de productes de maquillatge. Va començar
a demacrar la seva imatge remarcant les arrugues,
enfosquint les ulleres i aplicant-se unes gotes de clor per
envermellir-se els ulls. Aleshores, un home amb una
maleta va entrar als serveis.
215