Secundària - Òmnium Cultural

El camí de la costa
Clàudia Codina (Segon Cicle de Secundària)
Escola Pia Santa Anna (Mataró)
Matinada d’estiu, tot just comenta a sortir el sol. Uns
ulls blaus i petits es mouen amb la mateixa força de les
ones que es rebel·len contra les pedres. Una nena petita
de cabells rossos camina pel camí de la costa clavant la
seva indefensa mirada a l’horitzó. De cop nota com una
mà li subjectar la seva, se sent segura. Segura de pensar
que sempre tindrà algú allà al seu costat ajudant-la amb
tot, que mai estarà sola com aquella illa que hi ha al mig
del mar que els seus ulls perceben amb dificultat per
aquella distància que les separa. Camina agafada de la
mà, amb por de començar però amb ganes al mateix
temps de saber el que l’espera. De mica en mica es va descobrint
a ella mateixa, té ganes de volar, de riure, d’estimar,
de cantar i de sentir. Segueix caminant, mai s’atura.
Sap que al llarg del seu trajecte hi hauran moments de
tristesa, d’angoixa, por i sobretot hi hauran ganes de tornar
endarrere, però no ho farà. Sent com aquella mà la
segueix agafant amb la tendresa del primer moment.
Segueix sent-hi, ella se sent forta. Segueix caminant i es
descobreix canviada, diferent. Massa petita i massa gran
al mateix temps, confusa i alegre com una ona que es
mou al compàs del vent. Comença a conèixer què és ferse
gran, què és sentir, què és estimar: estimar-lo a ell. Ell
la fa feliç, la fa sentir especial. Junts corren pel camí de la
costa, descobreixen llocs increïbles, experiències apassio-
203