Secundària - Òmnium Cultural

Efímera com una llàgrima
Rosa Masseguer (Batxillerat i Cicles Formatius)
Institut Guillem de Berguedà (Berga)
—Però com ho fas? —li preguntava cada cop que llegia
alguna de les seves narracions. Semblava màgia. Les
seves paraules fluïen com l’aigua d’un riu que espera el
desfer de la neu per morir al mar, sortir d’un tinter per
ofegar-se en milers de sensacions.
Llegint aquella carta no entenia res. Sovint anava a
casa seva, on m’ensenyava, segons ell, a “dibuixar amb les
paraules”. —Escriure ho sap fer tothom… —em deia—
… convertir les emocions en lletres és molt diferent.
Escriure és com dibuixar. Quan dibuixes el pinzell és l’arma
per defensar-te del món. Un trosset de tela pot reflectir
el que sents, projectar grapats d’imatges… Escriure és
el mateix. Deixa volar la imaginació i veuràs com transformes
la mononotonia del paper en una gamma de
colors. Va prova-ho! —i em donava la seva ploma preferida
perquè intentés esbossar alguna cosa semblant a les
seves obres mestres.
Avui era dilluns i, com cada setmana, ens trobàvem a
les set en punt de la tarda. M’havia donat una copia de les
claus per si arribava abans. No m’ensenyavares però aprenia
a somiar, a ser una mica més lliure.
Aquell dia va ser diferent. No hi havia ningú a l’escriptori.
A sobre la taula, una carta oberta i una ploma
139