Secundària - Òmnium Cultural

44
De la submissió a la rebel·lió
Laura Sayol (Segon Cicle Secundària)
Escola Pia (Olot)
Tota història té un final... però sovint, quan alguna cosa
mor, en neix una altra més intensa i prometedora.
La història que llegireu, lluny de ser ordinària, narra un
fet important en la vida d’una simple adolescent: atrevir-se
acabar amb una cosa que feia temps que havia de morir.
Ho recordo perfectament, era un vespre avorrit d’agost
quan uns amics ens van presentar. Ell duia els
cabells llargs, sapastrament ondulats, que emmarcaven el
seu rostre exòtic. Anava vestit amb bon gust, informal
però correcte, amb uns texans corrents i una camisa
fosca, que realçava els seus penetrants ulls negres i
il·luminava el somriure blanc i càlid, màgic, que em va
regalar. Des del moment que el vaig veure per primera
vegada, tímid al principi però càlid i acollidor a mesura
que passaven els segons, vaig sentir que alguna cosa canviava
al meu interior.
Vam parlar durant hores aquella nit, mentre la resta
bevia, fumava i feia el brètol pels voltants. Em va sorprendre
descobrir en ell a un noi atent, intel·ligent i amb
humor. Al final de la nit ens vam adonar de la infinitat de
coses que teníem en comú.
Quan vaig arribar a casa, ja entrada la matinada, no
vaig poder evitar somriure al pensar en ell. En recordar el
seu somriure, un formigueig em pujà per l’esquena,
desembocant en un sonor sospir. Una immensa felicitat
m’abordava, i no acabava d’entendre per què. Així passaven
els dies, que em semblaven hores al seu costat. El