Secundària - Òmnium Cultural

És que no ho veuen que les meves aigües ja no són de
el que eren? Aquelles aigües cristal·lines s’estan convertint
en un abocador. EM MORO. Si jo pogués parlar,
reclamaria la meva vida, faria el que fos perquè m’escoltessin,
però ells em veuen com a res, simplement com a
aigua, allà al mig, sense cap utilitat. Demano auxili perquè
encara tinc l’esperança que algun dia algú m’escolti,
em tornin la vida i pensin que sense mi, el Mediterrani,
ells tampoc podrien viure.
207