Secundària - Òmnium Cultural

—Què —exclamà en Ramon.
—Vostè va regalar una ploma impregnada de cianur
al senyor Jordi Miralles i la hi va regalar bruta, ja que
vostè sabia que odiava les coses brutes i la netejaria i al
mateix temps s’impregnaria els dits de cianur. Sabia que
tenia la mania de passar les pàgines llepant-se el dit i que
així el cianur arribaria a la seva boca i moriria. Vostè quedava
fora de sospita, ja que la ploma que li havia regalat
seria neta de cianur. Però va fallar una cosa: la ploma
estava bruta de la seva pròpia tinta i per això quan al
mocador vaig trobar restes de cianur i de tinta de la
ploma vam saber que era aquella l’arma del crim.
—Ell em va robar el llibre! La idea!
—Ho sento, Ramon Semprere, però aquestes coses se
solucionen d’una altra manera, no matant. I ara, si li plau,
pugi al cotxe patrulla i no es resisteixi.
163