11.01.2013 Views

01 - O–ati Int. 1 - Ondare

01 - O–ati Int. 1 - Ondare

01 - O–ati Int. 1 - Ondare

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

helduak, esate baterako<br />

Juan de Langres, Diego<br />

Guillén, Gaspar de Sidores<br />

eta gure Pierres Picart bera,<br />

guztion artean halako endogamia<br />

suerte bat gertatzen<br />

zelarik; tartean zen, halaber,<br />

penintsulan proiekzio<br />

handiagoa izan zuen eskultore<br />

bat, Orleansko Esteban<br />

Jamete.<br />

Identifikazioa iradokitzailea<br />

bada ere, ez dirudi<br />

gure eskultore-apaintzailea<br />

1539an Iruñeko katedraleko<br />

koruko aulki-sailean Esteban<br />

Obrayren zuzendaritzapean<br />

lanean ari diren<br />

eskultore-apaintzaile frantsesen<br />

zerrenda luzean<br />

ageri den Pierres Picart bera<br />

denik. Honen arotz lanbideak,<br />

adinak eta emaztearen<br />

izenak, 1544 eta 1550eko<br />

bi prozesutan jasotako beste<br />

datu batzuekin batera,<br />

horietan Iruñeko bizilaguna<br />

dela esaten baitu, beste<br />

artista frantziar bat dela<br />

erakusten dute 28 . Berrogeiko<br />

hamarraldiren lehenengo<br />

urteetan berriz ere<br />

Burgosen bizitzen egon zen, baina Bigarny 1542. urtean hil<br />

eta handik gutxira Burgostik irten 29 eta Valladolidera aldatu<br />

zen. Valladoliden, izan ere, adierazi zuen Juan de Juni<br />

1545. urteaz geroztik ezagutzen zuela, halaxe deklaratu<br />

baitzuen, Antiguako erretaularen adjudikazioa zela-eta Juan<br />

de Juni eskultore borgoinarrak 1548an Frantzisko Giralterekin<br />

izandako auzi batean, haren obraren trazak “arte erromatarraren<br />

ukitu nabarmenagoa” zuela azpimarratuz 30 .<br />

28 IDOATE IRAGUI, F.: Rincones de Historia de Navarra. I. alea. Nafarroako<br />

Foru Diputazioa. Vianako Printzea Erakundea. Iruñea, 1979,<br />

29-30. orr.<br />

N.A.O. Prozesuak, 143777 zk. Pierres Picart Pedro Guzmán-en,<br />

“español” deituaren aurka, ikaskuntza kontratua betetzeari buruz.<br />

Ibid., 144132 zk. Nikolas Pasier Pierres Picarten aurka, mailegu<br />

baten ordainketa dela eta.<br />

29 RÍO DE LA HOZ, I. del: “Referencias documentales..., 178 or. Bere<br />

biloba Felipe de Sidoresen hilketarengatik bere seme Nicolás de<br />

Venerori Juan de Langresek eginiko barkamen berrespen batean, Ana<br />

de Langresek, 1555ko uztailaren 4an, deklaratu zuen bere senar<br />

Pierres Picardo tailagileak Burgostik kanpora zeramatzala hamar urte<br />

luze eta “ez zekiela eta ez zuela entzuna non zegoen”.<br />

30 MARTÍ Y MONSÓ, J.: Op. aip., 336. or.<br />

Valladolid. Katedrala. Erretaula nagusia, Antiguatik ekarria. (Arg. Cacho).<br />

Valladolid. Catedral. Retablo mayor, procedente de la Antigua. (Foto Cacho).<br />

33<br />

Langres, Diego Guillén,<br />

Gaspar de Sidores y nuestro<br />

Pierres Picart, entre<br />

los que se da el fenómeno<br />

de la endogamia, y un<br />

escultor de mayor proyección<br />

peninsular como<br />

Esteban Jamete, natural<br />

de Orleáns.<br />

Aunque la identificación<br />

resulta sugerente,<br />

no parece que nuestro<br />

personaje sea el Pierres<br />

Picart que en 1539 figura<br />

entre una amplia nómina<br />

de entalladores galos<br />

trabajando en la sillería<br />

de coro de la catedral de<br />

Pamplona bajo la dirección<br />

de Esteban de<br />

Obray. Su oficio de<br />

menucero, su edad y el<br />

nombre de su mujer, así<br />

como otros datos contenidos<br />

en sendos procesos<br />

de 1544 y 1550, en que<br />

se declara vecino de<br />

Pamplona demuestran<br />

que se trata de otro artífice<br />

galo 28 . En los primeros<br />

años de la década de los<br />

cuarenta vivió de nuevo<br />

en Burgos y poco después de la muerte de Bigarny en 1542<br />

salió de esta ciudad 29 y se desplazó a Valladolid, donde<br />

afirma que conocía a Juan de Juni desde 1545, cuando<br />

declara en un pleito de 1548 que el escultor borgoñón<br />

sostuvo con Francisco Giralte por la adjudicación del retablo<br />

de la Antigua, calificando su traza de obra “más tocada<br />

en arte romano” 30 . En ese mismo año de 1545 contrató<br />

en la capital castellana con el obispo de Ávila la ejecución<br />

28 IDOATE IRAGUI, F.: Rincones de Historia de Navarra. T. I. Diputación<br />

Foral de Navarra. Institución Príncipe de Viana. Pamplona,<br />

1979, pp. 29-30.<br />

A.G.N. Procesos, nº 143.777. Pierres Picart contra Pedro Guzmán,<br />

llamado Español sobre cumplimiento del contrato de aprendizaje.<br />

Ibid., nº 144.132. Nicolás Pasier contra Pierres Picart sobre el pago<br />

de un préstamo.<br />

29 RÍO DE LA HOZ, I. del: “Referencias documentales..., p. 178. En una<br />

ratificación de perdón de Juan de Langres a su hijo Nicolás de Venero<br />

por el asesinato de su nieto Felipe de Sidores, Ana de Langres<br />

declara el 4 de julio de 1555 que su marido, el entallador Pierres<br />

Picardo llevaba fuera de Burgos más de diez años y “no sabe donde<br />

está y ni lo ha oído decir”.<br />

30 MARTÍ Y MONSÓ, J.: Op. cit., p. 336.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!