11.01.2013 Views

01 - O–ati Int. 1 - Ondare

01 - O–ati Int. 1 - Ondare

01 - O–ati Int. 1 - Ondare

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

tziko zenbait lan (1557), Uharte-Arakilgo erretaula nagusia<br />

(1557-1559), honen imajina eta erliebeak aprobetxatu egin<br />

dira egungo erretaula barrokoan, bi erretaula Anoetan<br />

(1558) 33 eta beste bat Lazarragatarrek Zalduondon duten<br />

kaperarako (1560) 34 , egun ezkutuan dagoen arren neoklasiko<br />

baten atzean. Jasokundea, erretaula honetako titularra<br />

alegia, erretaula nagusian dago, eta Kalbarioko multzo<br />

espresibista ere mantendu da, frai Joan Beauvesen gubia<br />

ezagun duen gurutziltzatu batez, kaperako hemeretzigarreneko<br />

beste erretaulan. Urantzian eta Falcesen (1562) eta<br />

Altsasun (1563) 35 eginiko lan batzuekin bat datozen egonaldiak<br />

ere dokumentatu zaizkio; garai horretakoa izango da<br />

Otadiako Santo Kristo, Garcia Gainzaren iritziz fraideak<br />

eginiko taila bat baita 36 . Albizturko hasikin edo primizia<br />

biltzaileek, 1564ko bisitan, 224 dukat eta erreal bat eta erdiko<br />

kopurua zuritu zuten, “erretaula egin zuen pintore eta<br />

maisuari, maisu Pierresi, eman baitzaio” 37 ; maisu honenak<br />

izango dira, seguruenik, sagrarioa eta San Joan Ebanjelariaren<br />

eta San Mateoren tailak, gaur egun herri bereko San<br />

Gregorioren ermitan daudenak. Eta hauetan ezagun da,<br />

berriro ere, frai Joan Beauvesen eskua.<br />

Albiztur. San Gregorio Handiaren ermita. Sagrarioa.<br />

Albiztur. Ermita de San Gregorio Magno. Sagrario.<br />

33 ARRAZOLA ECHEVERRIA, Mª A.: Op. aip., 41. or. (Oñatiko San<br />

Martin ermitako erretaula) eta 143. or. Alegia, Anoeta eta Albeizko<br />

erretauletako esku-hartzeak dokumentatzen ditu, 75-76. orr.<br />

34 N.A.O., 322599 zk. 1560ko lekukotasun frogetako batean adierazten<br />

denez, Mañeruko erretaula nagusiko tasatzaileetako bat “maisu<br />

Pierres de Picardo de Perona eskultore-apaintzaile frantsesa, une<br />

honetan Arabako Zalduendon bizi dena” izan zen, eta seguruenik<br />

hango kaperako erretaulaz ere arduratuko zen.<br />

35 Retablos navarros del Renacimiento. Nafarroako Foru Diputazioa.<br />

C.S.I.C. Iruñea, 1947, 21 eta 23. orr.<br />

36 GARCIA GAINZA, Mª.C.: Crucificados del siglo XVI. El arte en Navarra.<br />

2. al. 23. zk. Diario de Navarra. Iruñea, 1994, 361. or.<br />

37 Elizbarrutiko Artxibo Historikoa. Donostiako Gotzaindegia. Albiztur.<br />

I. fabrika liburua, 1555etik 1609ra. 1564ko ikustaldia.<br />

35<br />

Albiztur. San Gregorio<br />

Handiaren ermita. San Mateo.<br />

Albiztur. Ermita de San<br />

Gregorio Magno San Mateo.<br />

el actual retablo barroco, dos retablos en Anoeta<br />

(1558) 33 y otro para la capilla de los Lazarraga en<br />

Zalduondo (1560) 34 , hoy oculto tras uno neoclásico.<br />

La Asunción, titular de este retablo, se localiza en el<br />

retablo mayor, conservándose también un grupo<br />

expresivista del Calvario, con un crucificado que<br />

denota la gubia de fray Juan de Beauves, en el otro<br />

retablo decimonónico de la capilla. Se le documentan<br />

también estancias coincidentes con intervenciones en<br />

Los Arcos y Falces (1562) y Alsasua (1563) 35 , momento<br />

al que debe corresponder el Santo Cristo de Otadia,<br />

talla ejecutada según Garcia Gaínza por el Fraile 36 .<br />

Los primicieros de la parroquia de Albiztur hacían<br />

descargo en la visita de 1564 de 224 ducados y un real<br />

y medio de “lo que se a dado al pintor y al maestro<br />

que hizo el retablo, maestro Pierres” 37 , del que seguramente<br />

proceden el sagrario y las tallas de San Juan<br />

Evangelista y San Mateo, obras que denotan la mano<br />

35 ARRAZOLA ECHEVERRIA, Mª A.: Op. cit., pp. 41 (retablo de la ermita<br />

de San Martín de Oñate) y 143. Documenta sus intervenciones en<br />

los retablos de Alegría de Oria, Anoeta y Albéniz., pp. 75-76.<br />

34 A.G.N., nº 322.599. En una prueba testifical de 1560 se declara que<br />

uno de los tasadores del retablo mayor de Mañeru fue “maese Pierres<br />

de Picardo de Perona, entallador, natural de Francia y residente al<br />

presente en el lugar de Çalduendo de Álaba”, donde con toda probabilidad<br />

se ocupaba del retablo de la citada capilla.<br />

35 Retablos navarros del Renacimiento. Diputación Foral de Navarra.<br />

C.S.I.C. Pamplona, 1947, pp. 21 y 23.<br />

36 GARCIA GAINZA, Mª.C.: Crucificados del siglo XVI. El arte en Navarra.<br />

T. 2, nº 23. Diario de Navarra. Pamplona, 1994, p. 361<br />

37 Archivo Histórico Diocesano. Obispado de San Sebastián. Albiztur.<br />

Libro I de fábrica de 1555 a 1609. Visita de 1564.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!