I si Rússia ataca Finlàndia?

17
vilaweb.cat
Divendres, 29 d’abril de 2022
MARCELA TOPOR
ja és el més gran amb Pegasus. Imagina’t
quan surti tot. Dimensions brutals.
—Si us han espiat a Bèlgica, ho denunciareu
allà?
—Això és en curs. I no parlem només de
Bèlgica, sinó de més països, també. Ja
sortirà. És en mans dels advocats.
—Us han espiat el mòbil. I pel carrer?
—És molt possible. Saps què passa? Quan
dius que tens la sensació que t’espien,
no vols semblar paranoica. Un dels objectius
és que la gent tingui por, com en
qualsevol dictadura. La força que tenen
es basa en la por de la gent. Però no vull
cedir-hi. Ja vinc d’una dictadura. Fins a
catorze anys, sota el règim de Ceaușescu.
I allà sabíem que tothom poder ser
espiat. Espiaven sistemàticament. Podia
espiar-te el teu veí, el teu cosí, el capellà.
Era una xarxa increïble d’espionatge. Ja
vaig viure l’espionatge en dictadura i em
pensava que no ho tornaria a viure. Hi estic
entrenada. No tinc por perquè no tinc
res a amagar. Ara hem de lluitar perquè
deixi de passar. Ens vigilen il·legalment,
violen la nostra intimitat. Som víctimes. I
cap responsable de l’estat no m’ha trucat.
Som davant una cosa molt grossa, molt
bèstia, i no veig ningú que atengui a les
víctimes com jo. Ningú no m’ha trucat
per preguntar-me com estic. Si necessito
ajuda. Sóc víctima d’un abús i de la
violació dels meus drets fonamentals. I
els ciutadans hauríem d’estar protegits.
Per tant, on és l’ajuda de l’estat espanyol
a les víctimes com jo?
comissió d’investigació. Però ja veus les
reaccions: ningú no ha espiat, ningú no
sap res, no ha passat res, Espanya és una
democràcia sòlida i consolidada, com
tots sabem. Repetir aquest mantra fins
a l’infinit, a veure si cola i si tothom s’ho
creu. No veig que cap país europeu hagi
de repetir-ho constantment. No els cal.
Digues-me de què presumeixes i et diré
què et manca. Això és una amenaça en
massa a la democràcia. És el nou terrorisme
d’estat. No sóc política. Sóc la parella
d’un polític català independentista, que
resulta que avui dia és el pecat més greu
que pots cometre. Ens tracten de ciutadans
de segona. O de tercera. Sembla
que no tinguem els mateixos drets que
la resta. La senyora Calvo ha dit que això
de Puigdemont, al final, què vols, és un
fugitiu. Però això que és? No tenim dret
de la nostra intimitat? No passa res si els
nostres drets han estat violats? Qualsevol
cosa s’hi val? No tenim la possibilitat de
gaudir dels drets democràtics. Quin serà
el següent pas? Potser Calvo ha llegit
George Orwell, a La rebel·lió dels animals,
quan diu: “Tots els animals són iguals,
però uns més iguals que els altres.” És el
resum d’això que ha dit.
—Reaccions que sí que us hagin agradat?
—Quina bona pregunta. No n’hi ha prou
amb les que hi ha hagut. Que algú digui
frases políticament correctes no és suficient.
“Això és inadmissible”, diuen.
Molt bé. I després, què? On són els fets,
la fiscalia, les accions? Per mi no n’hi
ha prou.
Sóc víctima d’un abús i
de la violació dels meus
drets fonamentals. I els
ciutadans hauríem d’estar
protegits. Per tant, on és
l’ajuda de l’estat espanyol
a les víctimes com jo?
—Qui us ha espiat? Què li respondríeu?
—Totes les sospites apunten que l’espionatge
il·legal ve d’Espanya i el govern
espanyol, i, de fet, les proves de Citizen
Lab indiquen el mateix. El silenci del govern
espanyol al respecte parla per si sol,
és evident que Espanya n’és responsable i
còmplice. Com a víctima directa i afectada,
denuncio la doble vara de mesurar d’Espanya,
que maltracta Catalunya mentre
critica estats com Hongria i Polònia. Si les
víctimes fossin unionistes, ara hi hauria
detencions i la fiscalia ja hauria obert una
—Com heu vist aquest cas amb ulls de
periodista?
—Considero molt positiva la reacció de
la premsa internacional, com ara l’editorial
de The Washington Post, que ho
identifica com un atac a la democràcia.
En canvi, per la premsa espanyola el cas
és absolutament ignorat. És molt decebedor.
Mentre tota la premsa internacional
en parla, sorprèn que part de l’espanyola
ho minimitzi o ho silenciï directament.
Espanya s’ha convertit en una amenaça
al dret de la llibertat d’expressió i d’infor-