I si Rússia ataca Finlàndia?

68
vilaweb.cat
Divendres, 29 d’abril de 2022
MAIL OBERT
CARME JUNYENT
Entre tanta patum, va venir un noi molt jove a demanar-me
que li signés el llibre i em va dir que era la primera vegada
que demanava a un autor que ho fes. Tots tenim el nostre
primer Sant Jordi
A l’Ona tinc poques perspectives de triomfar. A l’altra banda hi ha l’Oriol
Mitjà i a la meva filera, el Jordi Sierra i Fabra, segona aproximació del dia al
fenomen fan en la literatura; la Maria Nicolau, que em diu que sóc la “jefa”
i unes quantes coses boniques més; l’Empar Moliner, que m’explica que ja
té la prosopagnòsia diagnosticada i que ara ja no s’ho passa tan malament;
el Vicent Partal, que diu que cada any va a sopar a casa d’un amic seu que es
diu Jordi i que aquest any tem que s’adormirà a la cadira perquè està molt
cansat; i l’Iu Forn, que em diu que està d’acord amb el 150% de les coses que
dic. Entre tanta patum, va venir un noi molt jove a demanar-me que li signés
el llibre i em va dir que era la primera vegada que demanava a un autor que
ho fes. Tots tenim el nostre primer Sant Jordi. L’Empar em va explicar que
al matí havia passat una cosa molt bonica. Era al camió de Catalunya Ràdio
i a sobre la taula hi havia el meu llibre. El vent feia moure els fulls com si
fos una invitació a la lectura: “Llegiu-me.” Ho deia ella, que va ser la gran
triomfadora de Sant Jordi. Quan va ser l’hora del relleu, l’Òscar Dalmau va
ocupar el meu lloc. Ens vam saludar un moment, però no el vaig entretenir
perquè havia arribat una allau de gent amb el seu llibre. Diuen que va ser Vox
Tarragona qui li va fer la campanya, però jo crec que va ser el seu club de fans.
Quan vam sortir, la Gemma em va acompanyar a la parada de l’autobús.
Mentre l’esperàvem, li vaig dir: “Ha estat el meu primer Sant Jordi sense
comprar cap llibre i sense que m’hagin regalat cap rosa.” Ella va mirar al cel
i va dir: “Encara pot nevar.”