I si Rússia ataca Finlàndia?

More documents

Recommendations

Info

50 vilaweb.cat Divendres, 29 d’abril de 2022 REPORTATGE També en el sector jurídic, Rogeli Montoliu, degà del Col· legi d’Advocats de Vic i membre de la comissió de llengua del Consell de l’Advocacia Catalana, va dir que tot plegat no era una qüestió de lleis, ni de tribunals. “És una qüestió de política, i el fet és que no tenim un estat que protegeixi la llengua.” Per Montoliu, que va recordar que parlava a títol personal, la solució és la mobilització. “Sense la pressió dels carrers, els tribunals tenen pista lliure”, va dir. I va pronosticar que amb aquest nou redactat de la llei “podem ser al principi del final”. Elin Haf Gruffydd Jones, presidenta de l’European Language Equality Network, va fer una intervenció íntegrament amb el català après al CIEMEN. “Vaig tenir una immersió total, cent per cent en català”, va dir. I tot seguit recordà: “L’escola bilingüe no produeix un alumnat bilingüe, sinó un alumnat amb una llengua estatal més forta que la que no ho és.” La immersió –afegí– és el sistema democràtic que no discrimina els alumnes per raó de llengua materna o habitual. A parer seu, l’acord dels quatre partits és un error que podria fer que el govern català incomplís la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, aprovada pel Consell d’Europa el 1992. Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç, va destacar que el català és un segell de qualitat en l’àmbit empresarial. “Les empreses “No és just que els mestres arreglin allò que no és tasca seva. Donar-los aquesta responsabilitat pot ser un cau de raons i una dimissió extraordinària de l’administració. Un país ha de tenir un projecte lingüístic per a l’escola.” només se’n sortiran si tenim cura dels nostres clients. Fer servir el català no és rebutjar cap client, sinó una manera de cuidar aquell que vol ser atès en català.” I recordà també: “El català trenca els oligopolis i afavoreix el nostre teixit productiu. Ens surt a compte parlar en català.” Arenas: un text “deficient” que va enrere Finalment, el president de Plataforma per la Llengua va explicar el sentit del manifest i l’acte: “Volem que es retiri la llei, que des del punt de vista pedagògic, legal, social i empresarial, no aportarà cap benefici. Ens fem mal a nosaltres mateixos.” Així mateix, va demanar un pla d’acció a l’ensenyament, dins l’escola i fora, i una estratègia compartida de parlants, entitats i governs. Un dels signants més emblemàtics del manifest, el pedagog Joaquim Arenas, considerat el pare del model d’escola catalana, va parlar en un vídeo cap al final en què va assegurar que la modificació havia estat precipitada: “Si és bo que els partits arribin a un consens, cal que hi hagi l’aprovació de les parts implicades, no que els partits se la treguin de la màniga.” Per a Arenas, el text és molt deficient. Fins ara, va dir, cap modificació de la llengua de política lingüística no ha servit per retrocedir com passa ara. En un parlament sense pèls a la llengua, va dir que era “monstruós” que la introducció del castellà a la norma de política lingüística provingui del parlament. “No és just que els mestres arreglin allò que no és tasca seva. Donar-los aquesta responsabilitat pot ser un cau de raons i una dimissió extraordinària de l’administració. Un país ha de tenir un projecte lingüístic per a l’escola.”
51 vilaweb.cat Divendres, 29 d’abril de 2022 REPORTATGE Virtudes Cuevas, l’amiga desconeguda de Neus Català que també va sobreviure a l’infern de Ravensbrück El general de Gaulle saluda Virtudes Cuevas en un acte oficial. FONS VIRTUDES CUEVAS Era de Sueca i la seua tasca amb la resistència va ser recompensada amb els màxims honors a l’estat francès ESPERANÇA CAMPS BARBER “Dante va descriure l’infern, però no havia conegut Ravensbrück.” La frase és de Neus Català (els Guiamets, Priorat, 1915- 2019) i ha servit per a descriure aquest camp de concentració nazi, enclavat al nord de Berlín, com l’infern de les dones. En parla la periodista Montse Armengou. De tots els centres d’extermini, aquest va ser l’únic exclusiu per a dones i xiquets. Les internes hi van ser víctimes de tota mena d’humiliacions, explotació, fam, experiments mèdics… Deshumanització. Es tractava de dur al límit la resistència, de saber on era el llindar del dolor, de provar quins productes químics podien deixar estèril una dona. Es calcula que hi van morir 92.000 infants i dones. Les dones que en van sobreviure van quedar marcades per sempre i van arrossegar les seqüeles d’aquell infern. Neus Català, per exemple, va dedicar bona part de la vida a contar els horrors que hi va viure. Primer, com un dels testimonis del llibre Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, del 1977. L’any següent, en una entrevista per televisió també amb Montserrat Roig. Sempre, en entrevistes, conferències i intervencions diverses, i encara, molts anys més tard, al llibre Un cel de plom, escrit en companyia de Carme Martí.
Page 1 and 2: 23 - 29 D’ABRIL DE 2022 No faces
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 29 d’abr
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 29 d’ab
Page 21 and 22: 21 ALBANO-DANTE FACHIN vilaweb.cat
Page 25 and 26: 25 CRISTINA SÁNCHEZ MIRET vilaweb.
Page 37 and 38: 37 CARLES PORTA vilaweb.cat Divendr
Page 41 and 42: 41 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 49: 49 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 73: LA FOTO DE LA SETMANA Sant Jordi 20

I si Rússia ataca Finlàndia?

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?