I si Rússia ataca Finlàndia?

More documents

Recommendations

Info

28 vilaweb.cat Divendres, 29 d’abril de 2022 CRISTINA SÁNCHEZ MIRET casa: els teus pares volen que siguis com són ells o senzillament que siguis una persona lliure? Pertànyer a una societat té una mica de totes dues coses. Hi ha uns mínims de convivència que has de tenir, perquè si no seria impossible de conviure. Però, independent d’això, s’ha de crear una ment que es faci preguntes per saber com són les coses. És bàsic que la gent vulgui entendre com funciona el món. Entre més raons, perquè no hagis de renegar dels teus interessos. Això passa habitualment. Sí que és cert que la societat actual està atrapada per l’estil de vida en què vivim. —Què voleu dir? —La societat de consum narcotitza la gent. Què importa a la gent? Anar a un restaurant d’un xef important, anar a esquiar, o anar de vacances amb els amics. La societat et posa molts elements dissuasius perquè no estiguis pendent d’una altra mena de coses. No dic pas que no m’agradi la bona vida. Però la pressió per l’estil de vida que tenim sobre nostre és un altre element que ens narcotitza molt. És molt important quants cobrem. Per això molta gent fa coses a la feina que van contra els seus valors personals. És més fàcil a dormir la consciència que no adormir la butxaca. El nostre món és bàsicament un món material. —I cada vegada més individualista? —La pandèmia ha fet que augmenti molt l’individualisme... Amb les màscares s’ha vist. Venim d’una societat que havia après que portar la cara tapada no era una bona cosa per a la convivència. I no ho dic només en el sentit de perillositat. I ara resulta que a tots ens han entrat ganes de tapar-nos la cara. Veus la poca reflexió que posem en cada cosa? —No ha estat fàcil gestionar una pandèmia... —I tant, no dic que siguem tots ximples, ens han espantat de mala manera. Primer hi ha hagut la por i després l’obligació. Hi ha hagut molta gent que s’ha sentit S’ha de dir que quan un sistema va tan malament no té més remei que millorar. Al final es destrueix ell mateix. I, per tant, això també és una bona oportunitat. Esperem que hi hagi un revulsiu i les coses canviïn còmoda tapada, cosa que dos anys enrere era inimaginable. No ho hauríem dit mai. La por és la manera més ràpida de canviar els usos i costums. Ens han canviat. Fins i tot han canviat les relacions entre famílies. I no ho dic pels problemes que potser han tingut famílies en què hi ha hagut gent que s’ha vacunat i gent que no. Ho dic, per exemple, pel que fa a relacions d’avis i néts. Com ha canviat? Les criatures han tingut la sensació que eren un perill per als avis. És greu. També hem vist com els lligams familiars s›han diluït molt. Ja no convivim a les mateixes cases. Hi va haver gent que va estar durant mesos sola, sense tenir cap relació. Parlo de gent gran. —Són els grans perjudicats? —Això que s’ha fet amb la gent gran institucionalitzada és un crim. Per això no es vol investigar. Em refio poc de les dades sobre la pandèmia, però en aquest cas són clares. En la gent gran institucionalitzada hi ha hagut una bossa de mortalitat que no s’ha vist en uns altres països. Per tant, què ha passat aquí? Això s’ha d’investigar. Si hi ha tantes residències que van tenir problemes és que hi havia algun element estructural. I el mínim que es pot fer és investigar-ho i analitzar-ho. Parlem de més de 30.000 morts. Són molts. Alguna cosa fèiem malament abans de la pandèmia a les residències. Però tenim un govern que l’única cosa que fa és refusar qualsevol mena de comissió d’investigació. És un govern d’esquerres, que hauria de fer una comissió d’investigació darrere una altra. La democràcia és això, sobretot vigilància. Ningú no t’assegura que les coses es facin sempre bé. Per això hi ha mecanismes per a investigar i analitzar si s’han fet bé. Aquesta és la gran diferència respecte d’una dictadura. En les dictadures només hi ha manera de fer les coses, i no es poden posar en dubte. Cada vegada ens assemblem més a una dictadura, sembla que només hi pugui haver un únic pensament, una única manera de fer. —Diria que ja està. No sé si creieu que ens hem deixat res... —Ens ha quedat molt trist això, no? També vull donar esperança. S’ha de dir que quan un sistema va tan malament no té més remei que millorar. Al final es destrueix ell mateix. I, per tant, això també és una bona oportunitat. Esperem que hi hagi un revulsiu i les coses canviïn. —Què és allò que ha de canviar primer de tot? —Els partits polítics. Però si no volen el canvi haurà de canviar la ciutadania. Els partits polítics abans de ser partits, eren associacions de ciutadans, però això ho han oblidat completament. Potser n’haurem de crear de nous. Però no d’aquests nous que deien que venien a canviar-ho tot i al final han entrat en el sistema i sembla que se’ls ha esborrat tot. Haurem d’organitzar-ho d’una manera diferent, des de la societat civil. Crec que els joves optaran per una altra manera d’organitzar-se i de viure. Acabarem construint una altra societat.
29 vilaweb.cat Divendres, 29 d’abril de 2022 ENTREVISTA CARLA SIMÓN “Hi ha sales que no accepten la pel·lícula si no la doblem al castellà” Entrevista a Carla Simón, que acaba d’estrenar ‘Alcarràs’, el film amb què va guanyar l’Ós d’Or del Festival de Berlín ADIVA KOENIGSBERG
Page 1 and 2: 23 - 29 D’ABRIL DE 2022 No faces
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 29 d’abr
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 29 d’ab
Page 21 and 22: 21 ALBANO-DANTE FACHIN vilaweb.cat
Page 25 and 26: 25 CRISTINA SÁNCHEZ MIRET vilaweb.
Page 27: 27 vilaweb.cat Divendres, 29 d’ab
Page 37 and 38: 37 CARLES PORTA vilaweb.cat Divendr
Page 41 and 42: 41 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 73: LA FOTO DE LA SETMANA Sant Jordi 20

I si Rússia ataca Finlàndia?

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?