I si Rússia ataca Finlàndia?

60
ANÀLISI
vilaweb.cat
Divendres, 29 d’abril de 2022
Group i membres de la cúpula
de la policia espanyola el 2014,
quan Mariano Rajoy era a la
Moncloa, per aconseguir un
“un sistema informàtic” per
a fer espionatge. Marcelino
Martín Blas, ex-cap d’afers
interns de la policia espanyola,
va denunciar el 2017 que Eugenio
Pino, ex-director adjunt
operatiu del cos, i el seu cap de
gabinet, José Ángel Fuentes
Gago, disposaven des del 2014
de la tecnologia per a interceptar
i enregistrar converses de
telèfons “sense autorització
judicial com a conseqüència
d’haver-se-la adquirit a l’empresa
israelià Rayzone Group”,
de Matian Caspy.
No és pas la primera informació
que indica que els cossos
policíacs de l’estat espanyol
disposen de Pegasus. Portaveus
del Ministeri de Defensa mateix
ho recordaven ahir als periodistes
en els passadissos del
congrés, enmig de l’escàndol
per les declaracions de la ministra
Margarita Robles, en què
justificava el Catalangate per
a preservar la unitat d’Espanya.
Aquestes fonts de Defensa
apuntaven que no tan sols el
CNI disposava del programari
Pegasus, sinó que també era en
mans de cossos policíacs.
independentistes catalans. La
via judicial pot vèncer aquest
blocatge, tot i que demanarà
força temps, i caldrà veure
quina d’aquestes estratègies
jurídiques pot ser eficaç.
Òmnium i ANC també es
querellaran
A part l’enfocament divers que
fan a ERC i a Junts, hi ha molts
més afectats. L’advocat Benet
Salellas representarà legalment
els afectats d’Òmnium
Cultural en les querelles que
presentin per l’espionatge.
Són Marcel Mauri, Txell Bonet,
David Fernàndez, Elena
Jiménez i Jordi Bosch. Les infeccions
dels mòbils de Mauri
i de Bonet van tenir relació en
bona part amb la reorganització
d’Òmnium arran de l’empresonament
de Jordi Cuixart,
i amb la preparació del judici
contra el procés al Tribunal
Suprem. En el cas de la jurista
Elena Jiménez, membre
de l’executiva, hi ha un altre
factor important a tenir en
compte, tal com indica Citizen
Lab. Ella era qui dialogava amb
organitzacions internacionals
de defensa dels drets humans,
com Amnistia Internacional
i Front Line Defenders, les
comunicacions de les quals
potser també foren exposades.
a les mans de la fiscalia de Suïssa,
i l’advocat Olivier Peter
és qui la representa.
Els espiats de l’Assemblea
Nacional Catalana també actuaran,
tots representats per
l’advocat Antoni Abat Ninet.
Són la presidenta, Elisenda
Paluzie, els membres del
secretariat Arià Bayé i Sònia
Urpí i el soci de l’entitat Jordi
Domingo. Presentaran una
querella conjunta que anirà
adreçada contra responsables
dels serveis d’intel·ligència espanyols
i dels cossos policíacs
que poden haver fet ús de Pegasus
per espiar-los. Però qui
fou objecte d’un espionatge
més intens dins de l’ANC fou
Jordi Sànchez, actualment secretari
general de Junts. Com
a president de l’ANC, ja van
intentar espiar-lo l’Onze de
Setembre del 2015, just després
de la manifestació de la Diada.
I ho van aconseguir el 2017, en
dates molt assenyalades: a final
de maig d’aquell any, pocs dies
abans de fer-se públic l’anunci
de la data i la pregunta del referèndum;
la Diada d’aquell any;
pocs dies abans del cop d’estat
del 20-S i tres dies abans d’anar
a declarar amb Jordi Cuixart
a l’Audiència espanyola i de
ser empresonat per la jutgessa
Lamela. Sánchez també presentarà
batalla judicial.
Aquestes accions legals, que
seran detallades demà en un
acte de presentació conjunt,
poden tenir més derivacions.
Perquè en el cas dels advocats
espiats no solament hi ha
hagut una intrusió en la seva
privadesa, sinó que també han
restat exposades les dades i la
informació dels seus clients,
protegida pel secret professional.
I precisament van ser
espiats per a poder disposar
d’aquesta informació, tant en
el cas d’Andreu Van den Eynde
com en el de Gonzalo Boye i el
de Josep Costa. Aquesta vulneració
del secret professional
podria arribar a implicar la
nul·litat de les causes judicials
en què aquests advocats han
intervingut o intervenen. És
una possibilitat que ells mateixos
encara estudien com
articular.
El govern espanyol bloca les
explicacions polítiques sobre
l’escàndol: es nega a facilitar
la constitució d’una comissió
parlamentària d’investigació
sobre el cas Pegasus i s’amaga
rere la llei de secrets oficials
per no donar explicacions públiques
sobre l’ús que ha pogut
fer el CNI o qualsevol altre organisme
d’un programari espia
com aquest d’una manera
tan intensa i sostinguda contra
Els diputats de la CUP Mireia
Vehí, Albert Botran i Carles
Riera també són representats
per Salellas. L’ex-diputada
Anna Gabriel, exiliada
a Suïssa, també fou espiada,
com ja es va publicar el juliol
del 2020. Fou víctima d’una
intrusió de Pegasus que va
aprofitar la vulnerabilitat de
WhastApp, com va passar
amb Torrent i Maragall. El
seu cas és, d’ençà d’aleshores,
En el cas dels advocats espiats no
solament hi ha hagut una intrusió
en la seva privadesa, sinó que també
han restat exposades les dades i
la informació dels seus clients,
protegida pel secret professional