I si Rússia ataca Finlàndia?

19
vilaweb.cat
Divendres, 29 d’abril de 2022
MARCELA TOPOR
que Déu existeix, perquè realment unes
persones increïbles ens han ajudat quan
ho necessitàvem. Aquesta societat ha estat
una sorpresa molt agradable. Només tinc
paraules d’agraïment. Vull acabar amb
una nota positiva: per sort, no tot és tan
negre. Hi ha esperança. Som víctimes. I
hem de lluitar fins al final perquè surti
tota la veritat i perquè els culpables paguin
per això que han fet. I perquè no es normalitzi
una situació anòmala, perillosa i
injusta. Si cedim ara, no em vull imaginar
què vindrà després. Espero fets, i no declaracions.
De moment, les reaccions són
decebedores, i fins i tot insultants, com
ara la de la senyora Calvo.
—Una qüestió més frívola. He vist al vostre
Twitter que mireu Total Control. Sèrie
sobre dones de la política australiana.
—De fet, la tinc pendent. Però la vida supera
la ficció, tal com veiem aquests dies.
—Potser caldria una sèrie sobre Pegasus.
—Espero que sigui amb final feliç. Si
no, acabarem confirmant els temors de
1984 i La rebel·lió dels animals. Potser algú
hauria de llegir-los, aquests dies, i veure
cap a on ens porten.
—Us veig molt...
—... Combativa. Sí. Enfadada. És injust
viure d’aquesta manera. Ja havia viscut
amb aquesta por, i ara un altre cop?
No penso acceptar-ho. I s’haurien de
prendre mesures, fets. Necessito que la
gent que ho ha fet surti a la llum i pagui
pel que ha fet. Són fets delictius. I s’han
de castigar. I punt. No penso parar i no
tinc res a amagar. No he fet res mal fet,
no he mort ningú. A vegades dic que si
m’escolten s’avorriran molt. Han invertit
molts diners a espiar-nos. Això
que fan costa molts diners. M’agradaria
saber d’on surten per espiar una persona
com jo que no ha fet res mal fet, ni és
terrorista, ni assassina, ni ven drogues.
I no parlo més perquè no pararia. No
pararia.
És injust viure d’aquesta
manera. Ja havia viscut
amb aquesta por, i ara
un altre cop? No penso
acceptar-ho