I si Rússia ataca Finlàndia?

49
REPORTATGE
vilaweb.cat
Divendres, 29 d’abril de 2022
introducció del castellà com
a llengua vehicular de l’ensenyament.
I per això no és
estrany que les dues primeres
de parlar fossin dues mestres
de llarga experiència.
Lluïsa Selma, cap d’estudis
i professora d’un centre
d’alta complexitat, l’escola
Francesc Ferrer i Guàrdia,
de Ciutat Meridiana, tocant
a Montcada i Reixac, va explicar
la seva realitat com a
ensenyant en un centre on els
alumnes, majoritàriament
d’origen estranger, se sorprenen
que els mestres parlin
en català fora de l’escola, amb
la seva família i amics: “Tant
de bo tinguéssim el 25% de
català. La llengua catalana
és només la que parlen els
mestres.” Una realitat complicada
que encara ha estat
agreujada per la pandèmia,
per a una mainada que només
tenia l’InfoK i les trucades
dels seus mestres com a recurs
per a continuar aprenent
la llengua durant els mesos
de confinament i les escoles
tancades.
serveix s’acaba rebutjant”, va
dir. Casajoana insistí en la responsabilitat
dels docents per a
mantenir la llengua amb uns
alumnes que no parlen català
ni a l’escola, i dels quals són
l’únic referent catalanoparlant:
“Molts mestres canvien
la llengua quan veuen un nen
plorar o quan volen crear un
vincle amb l’alumne o els seus
familiars. Així, en comptes
d’acostar-nos-hi, ens n’allunyem.”
També va demanar a
les administracions que vetllin
per assegurar aquest ús, amb
la inspecció si cal.
Una modificació que vulnera
l’estatut
L’advocat Josep Cruanyes féu
una rigorosa lectura jurídica
de la proposta de modificació
i assenyalà que aquesta proposta
vulnera l’estatut, que
a l’article 35 regula els drets
lingüístics en relació amb
l’ensenyament, amb aquesta
redacció: “Totes les persones
tenen dret a rebre l’ensenyament
en català, d’acord amb
el que estableix aquest Estatut.
El català s’ha d’utilitzar
normalment com a llengua
vehicular i d’aprenentatge en
l’ensenyament universitari i
en el no universitari.” Cruanyes,
a més, va assenyalar
que el procediment usat, de
lectura única, amb presses
i sense consens, no era una
forma legislativa “ni adient,
ni oportuna”. A parer seu,
aprovar aquesta modificació
voldria dir no tan sols no
frenar els tribunals, sinó donar-los
l’oportunitat d’anar
més lluny en les sentències
dels darrers anys. “Els conceptes
equívocs afavoreixen
les decisions arbitràries dels
jutges”, va remarcar.
Una experiència compartida
per Sílvia Casajoana, directora
de l’escola Juan Ramón Jiménez
de Sabadell. En el seu cas,
va recordar que al seu centre,
situat al barri de Poble Nou de
la Salut, la majoria d’alumnes
prové de famílies castellanoparlants,
néts d’aquells immigrants
que van construir
el barri amb les seves mans
i que estaven orgullosos que
els seus fills aprenguessin català
com una via de promoció
social. “Però ara l’ascensor
social s’ha espatllat, i el que no
“L’escola bilingüe no produeix un alumnat
bilingüe, sinó un alumnat amb una llengua
estatal més forta que la que no ho és.”