I si Rússia ataca Finlàndia?

37
CARLES PORTA
vilaweb.cat
Divendres, 29 d’abril de 2022
JOSEP REXACH FUMANYA
Carles Porta (1963, Vila-sana) va
ensenyar al gran públic que no tan
sols hi havia assassins en sèrie a
Ohio sinó que també en podíem
trobar a la Garrotxa. La sèrie Crims
és un dels productes de més èxit de TV3
dels darrers temps i dilluns estrena la
tercera temporada. Seran vuit capítols,
cada un titulat amb el nom de la víctima
protagonista. Entrevistem Porta pocs
dies abans de l’esperada estrena perquè
ens faci cinc cèntims dels casos dels quals
parlarà i com s’han cuinat.
—Començareu la temporada amb la
història d’en Kevin, que ja vau tractar a
la ràdio. Qui és?
—En Kevin és un noi de deu anys a qui
segresten. En el capítol de la nova temporada
aportem com a novetat el testimoni
dels investigadors principals, i totes les
trucades més importants entre segrestadors
i família. La gràcia del capítol d’en
Kevin és que té una intensitat narrativa
de pel·lícula.
—Dieu que hi haurà un cas tipus Fargo.
Podeu explicar-ne alguna cosa més?
—El cas de l’Isidre. És un cas que té lloc
a Vilafant, a Figueres, i que és absolutament
sorprenent. És un home amb molt
mala sort i tot li passa a ell.
—Sí. Jo crec que el cas va provocar la
visualització dels col·lectius LGTBI, i la
manera com es va investigar és força
interessant. De fet, sense això, no l’hauríem
fet.
—Per què?
—La investigació policial retrata d’una
manera molt clara una època que podria
semblar llunyana, però que, desgraciadament,
no ho és tant; que sembla que
es reprodueixi. Perquè hi havia una certa
impunitat de l’extrema dreta, però hi ha
molts moments actuals en què sembla
que continua viva. I en aquest capítol es
retrata molt bé. És un crim històric amb
molta vigència. Va ser el 1991, uns dies
abans del 12 d’octubre. Per al capítol
volíem entrevistar en José Martí Gómez,
que va escriure molt sobre el cas i sobre
l’extrema dreta. Vam anar a casa seva,
però ja estava molt malalt. Just havíem
quedat el 9 de desembre per gravar-lo
al plató, i no vam poder perquè no es
trobava bé. Dedicarem el capítol a la seva
memòria.
Sota les botes de l’odi: el relat
de l’assassinat neonazi de Sonia
Rescalvo
Nosaltres comencem
un cas d’aquests
un any i mig o dos
abans. Per trobarne
documentació, el
sumari, testimonis...
Quan sabem que tenim
tot aquest material i
que tindrem testimonis,
decidim si la història pot
ser explicada al ‘Crims’
de televisió, i el treball
s’intensifica
—I tan dolent com el protagonista de
Fargo?
—No, perquè ell és la víctima. I et preguntes:
com pot ser que s’acumuli tanta
mala sort en una sola persona. I després,
és sorprenent com es resol, el seguiment
del cas, amb un moment de clímax.
Aquest serà el segon capítol.
—Vuit capítols i cada un amb el nom del
protagonista. També dedicareu un capítol
a Sonia Rescalvo, que és la primera
víctima transgènere a l’estat espanyol
assassinada per l’extrema dreta.
—Quant de temps heu estat preparant
aquesta temporada?
—Nosaltres comencem un cas d’aquests
un any i mig o dos abans. Per trobar-ne
documentació, el sumari, testimonis...
Quan sabem que tenim tot aquest material
i que tindrem testimonis, decidim
si la història pot ser explicada al Crims
de televisió, i el treball s’intensifica. Entre
entrevistes, trobar els personatges,
entrevistar-los, decidir què gravem,
gravar, produir i muntar, sis mesos per
capítol, com a mínim. I treballem de
manera industrialitzada.