I si Rússia ataca Finlàndia?

71
vilaweb.cat
Divendres, 29 d’abril de 2022
MAIL OBERT
MARTA ROJALS
MARTA ROJALS
ENS VÉNEN A VIOLAR A LES NOSTRES DONES
Un predador sexual no
el fa la bandera, el fa
l’ocasió; i el patriarcat,
que la sap llarga,
proporciona ocasions
adaptades a totes les
cultures i totes les
situacions
Amb la detenció del violador d’Igualada, les xarxes han tornat a recollir la
ira del poble, com és natural. Passa amb cada violació mediatitzada, ja sigui
individual o grupal, puntual o repetida, present o passada, que tothom té
aquesta necessitat tribal d’emetre la seua condemna. I, si tots aquests casos
tenen una cosa en comú, és que els titulars de la notícia s’omplen d’una
sèrie de comentaris que sempre es repeteixen i que avui ens hi volíem fixar
per a tots vostès.
La categoria general i que fa de paraigua de totes és el clàssic que diu que
els pengin del campanar pels ous, que els els tallin, que els els facin menjar,
que els els fotin pel cul, i altres variants de regust medieval encomanades
a una tercera persona indefinida del plural. Dins del mateix gènere de sang
i gònades hi ha el milhomenisme de sofà, el que fa una crida als seus semblants
sota el reclam del que n’ensenyin la cara i anirem a buscar-lo, que ens
en diguin el nom i el trobarem, ens el deixin a la plaça del poble en calçotets,
que ens diguin on viu i li cremem la casa amb ell a dins. Que sí, que sí, Manel,
ja pots seure.
Dins d’aquest grup, i aquí ens hi entretindrem una mica més, hi ha el dels
cops al pit del “si hagués estat la meua filla” i que continua amb desenllaços
similars: qui acabaria a la presó sóc jo; el capo, l’empalo, l’escorxo, el faig
patir; el faig desaparèixer i ja el poden anar buscant; m’haurien de detenir
a mi perquè si me’l trobo no ho explica. El resum de tots és més masclisme
com a resposta al masclisme: què podria sortir malament?
Què podria sortir malament... si no fos que no passaria res. En aquestes
latituds, si violessin les filles, germanes, nebodes, cosines, filloles, veïnes
d’aquests senyors, perquè estadísticament són senyors, probablement
acabarien fent el mateix que han fet abans tots els familiars de les violades
anteriors –i als quals, per cert, els abrandaments milhomenistes encara els
deuen fer sentir més miserables per no haver sabut defensar les “seues” dones
fent d’herois justiciers. Un cas paradigmàtic és el de la primera manada,
la mediàtica: mira que n’hi havia, de violadors per acorralar i emascular, en
corrien fotos, els noms i cognoms, on vivien i a què dedicaven el temps lliure.
Doncs té: mentre el poble s’esgargamellava a les xarxes, els violadors eren
convidats a programes grocs, fotografiats en festes majors, passejant entre
munions de gent, prenent el sol en platges plenes de gom a gom.
Potser el fet que tinguessin passaport espanyol o, més probable encara, que
els líders haguessin estat un militar i un guàrdia civil, hi van tenir a veure,
però, si no hagués estat el cas, hauria passat com amb altres manades, com
la de Manresa o la dels jugadors de l’Arandina: molt de soroll i tal dia faria un