I si Rússia ataca Finlàndia?

66
vilaweb.cat
Divendres, 29 d’abril de 2022
MAIL OBERT
CARME JUNYENT
“Que has escrit un llibre, tu?” Bon començament. La primera hora havia
de signar a la llibreria Jaimes. Em va tocar seure entre l’Alejandro Palomas
–que va ser la primera aproximació del dia al fenomen fan en literatura– i
la Gina Estapé, una instagramer amb milers de seguidors. Entre la veïna i la
solitud de l’autor desconegut vaig pensar que el dia podia ser interessant i
li vaig demanar a la Gemma Redortra –flamant editora d’Eumo que no em
va deixar sola en cap moment– si em podia portar algun paper per escriure.
Em va regalar una llibreteta amb el títol “L’Odissée” que no sé si volia ser
premonitori.
El meu Sant Jordi
d’enguany ha estat
un regal que m’ha
fet la vida. Una cosa
més que he pogut fer
abans de morir
Mentre els meus companys de taula anaven atenent els fans. jo podia
veure –i sentir– coses d’aquestes que sempre s’expliquen de Sant Jordi.
Una noia demanava on signava la Iolanda Bustos, una senyora preguntava
si tenien punts de llibre originals, una altra volia pagar els llibres a l’autor,
un altre demanava descompte sobre el descompte... Una ex-alumna que va
venir a saludar-me va apaivagar una mica la meva solitud, però el meu Sant
Jordi va arribar en la persona d’un lector, el Carles, que em va demanar que
li signés el llibre. La meva primera signatura de Sant Jordi. I com si s’encomanés,
va començar a venir gent de tota mena: coneguts de la feina, pares
que compraven el llibre per als fills, fills que el compraven per als pares i
mentrestant veia a Twitter que la consellera Lourdes Ciuró recomanava el
meu llibre per Sant Jordi. Una de les parelles més ben avingudes que conec
–els meus amics Rosa i Joan– em van venir a saludar just en el moment que
començava a ploure. Vaig posar els llibres a cobert, una operació que no vaig
parar de repetir durant tot el dia, i la Gemma i jo vam entrar a un cafè. Primera
calamarsada. Quan va sortir el sol, vam anar cap a la Documenta. Allà
vaig conèixer una de les autores del llibre, la Raïssa Martínez Vila-Abadal,
vaig coincidir a la taula amb Mercè Ibarz i vaig saludar el Pau Vidal. El Pau
em va dir que a ell no li agradava signar i jo li vaig dir que estava encantada i
em va dir: “Tu perquè tens aquesta cosa que creus en la humanitat...” Pocs
instants després, vaig poder constatar que tinc raó quan crec en la huma-