I si Rússia ataca Finlàndia?

35
vilaweb.cat
Divendres, 29 d’abril de 2022
CARLA SIMÓN
sobre com s’han d’explicar les històries.
Tenia molt sentit que aquesta pel·lícula
fos en català. Suposo que, depenent de
quin cinema facis, sí que hi ha decisions
comercials al darrere de la llengua en què
es filma la pel·lícula. Però en el cinema
d’autor en general això no passa.
—I ara què? Ens teniu acostumats a
parlar de les vostres històries. El film
següent parlarà de la maternitat?
—No. Com que vam haver d’ajornar la
pel·lícula per la pandèmia, en realitat ja
vaig començar a escriure un guió. Quan
pugui i tingui temps [es mira la panxa,
està embarassada] continuaré amb això.
—Per tant, ja teniu alguna cosa al cap?
—Sí, és clar, això sempre...
—Ara hi havia gent que deia que havia
passat molt de temps entre Estiu 1993 i
Alcarràs.
—Hi ha hagut una pandèmia entremig.
Hem hagut d’ajornar-ho tot un any. En
realitat només haurien passat quatre
anys si hagués anat com teníem previst.
Per mi, quatre anys entre pel·lícules, si
les vols fer amb la responsabilitat que
té aquest film, que necessitava molta
investigació, és el mínim. Si haguéssim
volgut córrer per fer aquesta pel·lícula,
no hauria sortit com volíem. No hauríem
fet un any de càsting, dos anys de guió...
Realment ningú no espera la meva pel·
lícula. Allò que és realment important
és fer-ho bé. Això no és una cursa per
a veure qui fa més pel·lícules. Es tracta
de fer-ho bé. Aquest projecte era molt
complex, no el podíem fer en dos anys.
És pràcticament impossible...
—Per tant, d’aquí a quatre anys tindrem
un altre film...
—Potser menys, perquè és una pel·lícula
que està a mig fer. De moment,
només us puc dir que és sobre la memòria
familiar.
‘Estiu 1993’ no la vam
doblar quan va sortir,
i només es va poder
estrenar a quarantacinc
sales. No hi ha
més sales que acceptin
pel·lícules subtitulades a
Espanya
ADIVA KOENIGSBERG