I si Rússia ataca Finlàndia?

59
vilaweb.cat
Divendres, 29 d’abril de 2022
ANÀLISI
bé durant els dos anys d’investigació
hi ha hagut una
acció coordinada entre tots
els afectats, de tots els partits
i organitzacions de la societat
civil, a l’hora d’emprendre les
accions legals els camins seran
divergents. No hi ha unitat
d’acció i els grups d’afectats
miraran de presentar-ho com
un seguit d’accions complementàries.
El gruix d’afectats
d’ERC ampliaran la querella
que el juliol del 2020 van presentar
Roger Torrent i Ernest
Maragall al jutjat número 32
de Barcelona quan van saber
que havien estat víctimes
d’espionatge mitjançant Pegasus,
arran d’una primera
investigació de Citizen Lab
publicada a The Guardian.
La via Van den Eynde
Aquella querella anava adreçada
contra l’ex-responsable
del CNI Félix Sanz Roldán,
pels delictes d’intrusió no
autoritzada amb equips informàtics,
d’intercepció de
comunicacions i més delictes
contra els drets fonamentals.
Però fa gairebé dos anys que
està encallada perquè el jutge
no va estirar aquest fil i,
en canvi, va demanar informació
tant a Israel (país on
té la seu NSO) com a Irlanda
(on hi ha WhatsApp, que va
confirmar que havien tingut
una intromissió aprofitant
una vulnerabilitat de l’aplicació).
Demanava a NSO si
tenien dades sobre els mòbils
de Torrent i Maragall, però
no va fer cabal de la petició
de l’advocat Andreu Van den
Eynde, que volia saber si NSO
havia venut el programari al
govern espanyol, segons que
va avançar ElDiario.es. Ara
per ara no hi ha respostes, ni
d’Israel ni d’Irlanda.
El propòsit de Van den Eynde
és de demanar més diligències
al jutge, aprofitant que
ara hi ha molta més informació
arran de la revelació del
Catalangate. A més de Roger
Torrent i Ernest Maragall, hi
haurà personats més afectats
d’ERC: Oriol Sagrera,
Diana Riba, Jordi Solé, Josep
M. Jové, Marta Rovira, Sergi
Sabrià, Xavier Vendrell i
Meritxell Serret. I també Van
den Eynde mateix, que fou
espiat el maig del 2020, quan
preparava els recursos d’empara
al TC contra la sentència
del Tribunal Suprem. A més, el
president Pere Aragonès és un
dels afectats, espiat quan era
vice-president en el govern
de Quim Torra. Els serveis
jurídics del govern analitzen
la manera d’encarar jurídicament
aquesta ofensiva i
d’acompanyar aquesta estratègia
del gruix dels afectats,
tenint en compte que, com
Aragonès, hi ha hagut afectats
alts càrrecs del govern, començant
per tres presidents
més: Torra mateix, Carles
Puigdemont i Artur Mas.
La via Boye
Amb el propòsit d’esquivar un
blocatge com el del jutjat 32,
Gonzalo Boye planeja una estratègia
jurídica molt diferent,
i presentarà tantes querelles
com afectats representa, vinti-un,
entre els quals Carles
Puigdemont, Quim Torra,
Toni Comín, Clara Ponsatí,
Laura Borràs, Josep Lluís
Alay, Josep Rius, Joaquim
Jubert, Albert Batet, Elsa Artadi,
Jaume Alonso-Cuevillas,
Les querelles dels afectats apuntaran
a diversos possibles responsables: al
CNI, a alts càrrecs policíacs i també
als responsables de la companyia
NSO, propietària de Pegasus, i de la
companyia Candiru
Joan Matamala, Joan Ramon
Casals, Marcela Topor, Míriam
Nogueras… I també ell
mateix, perquè hi ha confirmació
que fou espiat l’octubre
del 2020. Té el propòsit
d’assenyalar en les querelles
els qui van dur a terme de manera
efectiva l’espionatge, els
responsables de NSO. És a dir,
Boye pretén empènyer contra
les cordes inicialment els autors
materials del Catalangate,
els qui van proporcionar el
programari per fer l’espionatge
i van treballar amb les
dades obtingudes. I fer-ho a
moltes jurisdiccions diferents,
tant a l’estat espanyol com a
Alemanya, Bèlgica, França,
Suïssa i Portugal, que són tots
els estats on es van cometre
les intromissions il·legals en
els dispositius dels afectats.
A més, també s’adreçaran a
la justícia de Luxemburg, on
NSO té la seu de la filial europea,
per a demanar-li un
seguit de diligències d’informació.
I en tots aquests tribunals demanarà,
mitjançant comissions
rogatòries, informació i
declaracions als responsables
de NSO. Això mateix van fer
Torrent i Maragall el 2020,
però ara es multiplicarà en
un gran nombre de jutjats i
d’estats, amb un volum d’informació
i de proves molt més
gros que no el que hi havia
fa dos anys sobre aquest cas
d’espionatge. L’objectiu,
d’una banda, és que la companyia
israeliana acabi assumint
la seva responsabilitat
i, d’una altra, que assenyali
qui van ser els seus clients,
que Gonzalo Boye dubta que
siguin el CNI –o que siguin els
únics. Ell apunta més aviat a
responsables policíacs; sobre
això, aquesta setmana també
hi ha hagut novetats, com les
publicades per El Periódico i
Público.
Segons El Periódico, un empresari
israelià, Matian Caspy,
va fer de mitjancer entre NSO