I si Rússia ataca Finlàndia?

72
vilaweb.cat
Divendres, 29 d’abril de 2022
MAIL OBERT
MARTA ROJALS
“Nacionalitat?!”,
“Origen del
violador?!”,
“Immigrant o
mena?!”, perquè els
rossos i blanquets
no violen, no.
any. D’aquí enllacem amb l’altra categoria, més perillosa, dels comentaris
digitals sobre el predador d’Igualada, un monstre amb uns antecedents que
feien incomprensible que voltés lliurement pel carrer. Perquè aquest debat,
que és el que hauria d’amoïnar dins i fora de les xarxes, era contínuament
interceptat pels perfils més preocupats per l’origen de l’individu: Gaudiu de
la immigració descontrolada!; Mà de ferro i deportacions!; Per què no dieu
d’on és, tevetrès? Els coneixereu per les banderetes –sempre les mateixes
banderetes–, i perquè a cada notícia d’una agressió sexual, abans que se’n
sàpiga cap detall, surten en massa a piular com lloros: “Nacionalitat?!”,
“Origen del violador?!”, “Immigrant o mena?!”, perquè els rossos i blanquets
no violen, no.
El tuf patriarcal de “ens vénen de fora a violar les nostres dones” és transversal
a tots els exemples anteriors, però la tesi d’aquests últims –i d’aquí ve el
perill– no és purament recreativa: els defensors de les femelles del seu corral
sostenen que els assaltants sexuals solen provenir de “països masclistes”,
de “cultures misògines” en què les dones són un tros de carn del qual es pot
abusar impunement. I quan el delinqüent els quadra amb el prejudici encara
es piquen més el pit, perquè si no permetessin entrar aquests estrangers,
no els assaltarien les dones, i si els expulsessin a la primera que ho proven,
ja no reincidirien més –no reincidirien aquí, evidentment.
Llàstima que no hi caiguin, els nostres herois patris, en una situació inversa,
la dels delinqüents sexuals dels països dits “desenvolupats” que van a
violar en països dits “en via de desenvolupament”: soldats, turistes sexuals,
religiosos, cooperants, proxenetes, poderosos de tots els rams. Munions
d’homenets ben blanquets que travessen còmodament les fronteres amb
els seus papers en regla i els passaports lluents; immigrants i desplaçats
legalíssims, ells, que s’aprofiten de les cultures dites “masclistes” per violar
amb totes les facilitats, per sotmetre víctimes fàcils, més desprotegides que
les dels seus països d’origen, i així poder sortir impunes dels seus delictes...
apostant a la sort que, en molts d’aquests indrets “endarrerits”, ni tan sols
siguin delictes.
Per què s’hauria de voler complicar, un delinqüent sexual d’aquestes
cultures “endarrerides” anant a violar a casa dels hòmens blanquets, podent
fer-ho amb (més) impunitat als seus països “masclistes” de naixement? La
pregunta no té gaire recorregut, és clar, perquè el denominador comú dels
violadors no és ni ser d’una nacionalitat o d’una altra, ni ser d’una cultura o de
la de més enllà, perquè fins les més civilitzades encara són recalcitrantment
patriarcals: el denominador comú és ser un home, aquí i a la Xina Popular. No
parlo jo, feminista que se’m veu el llautó: parla –tornem-hi– l’estadística.
Oh, és que no tots els hòmens tal i tal: oi, oi, qui vulgui una medalla per no
violar, es troba en l’article equivocat.
Que un violador tingui més recursos per a actuar que un altre no el fa menys
violador. El silenci de la llar, a la sala de reunions, al gimnàs escolar, al front,
en una orgia de milionaris, un predador sexual no el fa la bandera, el fa
l’ocasió. I el patriarcat, que la sap llarga, proporciona ocasions adaptades a
totes les cultures i totes les situacions. Farien bé de recordar-ho –perquè,
de saber-ho, segur que ho saben– tots aquests venjadors de pa sucat amb
oli: els racistes i els altres.