You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
69<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
ANDREU BARNILS<br />
ANDREU BARNILS<br />
NOSALTRES, ELS OPTIMISTES<br />
Una anàli<strong>si</strong> de la realitat<br />
crítica no té res a veure<br />
amb el derrotisme<br />
Nosaltres, els optimistes, ho som per caràcter. Per molta dada objectiva que<br />
tinguem davant, continuem essent-ho. El mateix passa amb els pes<strong>si</strong>mistes.<br />
Ja els podeu pintar de rosa el futur, que el veuran negre. I des de tots<br />
dos caràcters, des de totes dues po<strong>si</strong>cions, es poden fer anàli<strong>si</strong>s crítiques,<br />
lúcides, de la realitat.<br />
Aquesta setmana he llegit una anàli<strong>si</strong> optimista de la realitat política catalana.<br />
I, per tant, és una anàli<strong>si</strong> que neda a contracorrent perquè fa anys que<br />
els pes<strong>si</strong>mistes dominen el relat. L’anàli<strong>si</strong> optimista és de l’Albert Botran,<br />
historiador i diputat de la CUP a Madrid, que ha escrit el llibre ‘Independència<br />
és revolució. La sobirania en un món en cri<strong>si</strong>’ (Edicions 3 i 4). Un llibre amb el<br />
qual coincideixo en aspectes (el Primer d’Octubre demostra que amb les urnes<br />
no n’hi ha prou; <strong>si</strong> vols eixamplar la base, confronta), discrepo en d’altres<br />
(ell vol nou referèndum, i jo ho faria via eleccions, i control del territori<br />
després); un llibre que resum els tres paradigmes de l’independentisme<br />
(paradigma insurgent, amb el cas irlandès com a exemple, que a Europa ja<br />
no s’estila; paradigma parlamentari, via lleis i partits, amb el cas català com<br />
a exemple, paradigma que mor el 2017 , “amb les urnes no n’hi ha prou”;<br />
i un tercer paradigma que els independentistes no hem trobat encara). Un<br />
llibre breu on s’agraeix la bibliografia de llibres i articles, i la cita d’Eva<br />
Serra que descriu 1640, 1714, que ell hi suma 2017 (“La ruptura amb l’estat<br />
democratitza les lleis i prima la justícia social”). Un llibre gens sectari amb<br />
la dreta, ni amb ERC, ni amb ningú, i que a la vegada fa pensar que encara<br />
ningú de la CUP ha explicat el 2017 des de dins el partit. Ell tampoc, i aquest<br />
és un llibre que ens fa falta, i els fa falta. Un llibre escrit per un home d’encara<br />
no quaranta anys que acabarà essent, espero, historiador a temps complet, i<br />
a qui agraeixo les dades amb les que basteix l’argument, el to serè, didàctic,<br />
i la mirada optimista.<br />
El perill dels optimistes és caure en la ingenuïtat. El dels pes<strong>si</strong>mistes, en<br />
el derrotisme. En els pitjors casos, en els casos a defugir, els optimistes<br />
no són més que egoistes privilegiats que volen continuar essent-ho i rere<br />
suposats discursos optimistes, que fan passar per lúcids, només volen mantenir<br />
privilegis injustos, distraient-nos amb suposats avenços inexistents.<br />
A l’altra banda passa el mateix i en els pitjors casos, en els casos a defugir,<br />
els pes<strong>si</strong>mistes no són més que amargats que volen amargar-te a tu, i rere<br />
suposats discursos pes<strong>si</strong>mistes, que fan passar per lúcids, l’únic que volen<br />
és tallar-te les ales, evitant els avenços dels altres. Tot <strong>si</strong>gui dit amb la màxima<br />
compren<strong>si</strong>ó, que Isabel Martí sempre em recorda que són els caràcters<br />
el que es transmet via genètica de pares a fills, més que no la intel·ligència<br />
o la bellesa. Vull dir que molts pes<strong>si</strong>mistes ho han mamat a casa. I molts<br />
optimistes, també.