I si Rússia ataca Finlàndia?

67
vilaweb.cat
Divendres, 29 d’abril de 2022
MAIL OBERT
CARME JUNYENT
I també exalumnes
dels
que no tenen un
mal record de mi.
Al meu costat,
triomfaven el Jordi
Badia i el Raül
Romeva
nitat, la Gyzet i la seva parella em van demanar que els signés un exemplar
del Som dones tot moll. Em van dir que l’havien comprat així per solidaritat
amb els llibreters. Li vaig preguntar a la Mercè si li agradava signar i em va
dir que li agradava veure els lectors. Un gironí que després em dirien que
era el Carles Monguilod em va explicar que en un espectacle infantil de fa
trenta anys a Girona, l’animador va exhortar la canalla: “Nens i nenes, tots
i totes, drets i dretes!”
Quan era l’hora de dinar, va començar a ploure una altra vegada. Teníem un
dinar amb autors i vam començar fent una ronda de presentació de nosaltres i
els nostres llibres. Hi vaig trobar molta gent que admiro. Algun dia en parlaré.
Mentre dinàvem, segona calamarsada o tempesta, perquè no ho vam sentir,
només ens van avisar. Quan ja baixava cap a les Rambles (ja he signat a Canaletes!)
m’avisen que hi ha gent que m’espera, però era impossible avançar.
Em vaig disculpar pel retard. Soc patològicament puntual i aquestes coses
em fan patir. I, una vegada més, correctors, traductors, professors que ja no
saben què fer amb totes les pressions que reben per escriure en “inclusiu”.
I també ex-alumnes dels que no tenen un mal record de mi. Al meu costat,
triomfaven el Jordi Badia i el Raül Romeva.
A última hora, vam anar cap a l’Ona. La Iolanda Batallé, atrafegada, i jo que
començava a sentir el cansament que desapareix mentre parles amb la gent.
Li vaig demanar al Zúber si podia seure i em va dir: “És clar que pots seure,
si això és casa teva!” I sí, m’emociona la gent que malgrat tota la pressió que
han d’aguantar són capaços de ser amables. Mentre m’esperava per signar,
vaig parlar amb la Laura Guilera, de Planeta i el Grup 62. Quan es tracta del
Som dones hi ha unes relacions intergeneracionals bastant pautades: pares
que compren el llibre per a les filles (que són favorables a la cosa inclusiva)
o fills que compren el llibre per a les mares (que estan a favor meu). Però
la Laura em sorprèn perquè em diu que fa servir els meus arguments per
debatre amb la seva mare. Dialèctica entre feminismes, vaja.