Normativa Urbanística - Ajuntament de Vallromanes

Article 39. Plantes
1. Constitueix la planta baixa per cada parcel·la aquella que situa el seu paviment ±0,60 metres de la
rasant de carrer en els punts de major i menor cota respectivament. En els casos en que, com a
conseqüència de la pendent, més d’una planta es situï dins els límits expressats, cada tram de façana
en que això passi, definirà una diferent planta baixa. Per les parcel·les en front a dos carrers diferents,
la cota de la planta baixa, en cada un d’ells es definirà com si es tractés de parcel·les independents, en
les quals, la seva profunditat arribarà al punt mig de l’illa de cases. L’alçada lliure mínima de la planta
baixa serà de 2,80 m en el cas d’habitatge i comerços menors de 80 m², per a la resta serà de 3,50 m.
En el cas de cantonades es considerarà el conjunt com una sola façana desenvolupada.
No és permès el desdoblament de la planta baixa en dues unitats, segons el sistema semisoterrani i
entresol.
2. La planta soterrani és la situada per dessota de la planta baixa, tingui o no obertures al carrer,
l’alçada lliure mínima de la planta soterrani serà de 2,50 metres i la màxima de 3 m. En aquesta planta
no és autoritzat l’ús d’habitatge, ni la disposició de peces habitables.
Tret que es disposi altra cosa en les ordenances que regulen la zona, sols s’admet la construcció d’una
única planta soterrani a sota de la planta baixa, en habitatge unifamiliar i dues plantes en habitatge
plurifamiliar. La construcció de plantes soterranis queda supeditada a que aquestes puguin abocar a la
xarxa de clavegueram, encara que sigui per mitjans mecànics.
En els soterranis no es permeten els usos residencial i sanitari ni els que suposin permanència
continuada de les persones. Els soterranis per sota del primer, cas que s’autoritzin, només podran ser
dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l’edifici, cambres cuirassades, magatzems i
similars.
Les plantes soterranis podran sobrepassar l’ocupació de la planta baixa fins al 100% de la superfície de
l’espai lliure de la parcel·la.
3. S’entén per planta pis, tota planta d’edificació situada pel damunt de la planta baixa. Sempre que la
regulació de la zona no determini el contrari, les plantes pis tindran una altura lliure mínima de
2,60metres, excepte les dedicades a ús d’aparcament que podran ser de 2,40metres.
S’entén per planta golfes la planta edificada per damunt de l’última planta pis que solament estaran
permeses com a habitables per sobre de l’alçada màxima quan així ho indiquin les ordenances de la
zona. Els habitatges que es desenvolupin en part en planta golfes, hauran de disposar d’un programa
complert en planta pis, essent l’espai de les golfes com a complementari. En cap cas les golfes
habitables podran constituir un habitatge independent del de la planta immediatament inferior.
La superfície de les plantes sotacoberta amb una altura lliure superior a 1,50 m computarà als efectes
de determinar la quantitat de sostre de l’edificació.
L'alçada lliure entre el pla superior del darrer forjat horitzontal de l’edifici i la intersecció del pla exterior
de façana amb el pla inclinat de la coberta, mesurat respecte a la cara superior de l’element suport
d’aquesta, mai podrà ser superior a 60 cm i 35 cm mesurat a la cara inferior (ESQUEMA 4).
4. Planta coberta: Per aquells edificis acabats amb teulada, el punt d’arrencada de la coberta no
superarà l’alçada reguladora màxima, sense que en cap cas es trobi a més de 60 cm per sobre de
l’últim forjat. El pendent de la teulada no podrà ser superior al 30%.
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Vallromanes - text refós
5. Forma de la coberta: Les cobertes seran preferentment inclinades admetent-se, no obstant, la
coberta plana en aquells casos en què es pugui justificar la seva integració en el paisatge i en el seu
entorn.
La coberta inclinada serà, almenys, a dues aigües i simètrica respecte la planta de l’edifici. L’arrencada
de les cobertes i la línia del carener seran sempre paral·lels a les façanes.
Per sobre dels plans definits per a la teulada podran sobresortir elements de ventilació, antenes,
claraboies dels celoberts i plaques de captació d’energia solar i, en aquest últim cas, amb un màxim de
0,60m. mesurats perpendicularment al pla de coberta. Les claraboies hauran de ser paral·leles als
plans de teulada.
Els careners de coberta, així com altres elements construïts no sobrepassaran en més de 3 metres
l’alçària de l’arrencada de la coberta al pla de façana.
Quan calgui disposar d’obertures d’il·luminació i ventilació de la planta sotacoberta, aquestes es podran
tancar amb finestres integrades al pla de la coberta inclinada. La superfície d’ocupació de les obertures
no sobrepassarà el 10% de la superfície de coberta.
Per a edificis acabats en terrassa es considerarà el pla d’arrencada de la planta coberta, el pla superior
dels elements resistents de sostre de la darrera planta pis. Per sobre d’aquest pla es podrà situar la
cambra d’aire amb una alçària màxima de 60cm, també el badalot d’escala i la caixa de l’ascensor que
no se situïn al pla de façana ni siguin visibles des del carrer. Les baranes tindran una alçària màxima
de 1,20 metres per sobre de la cambra d’aire i seran preferentment calades. El seu disseny ha d’evitar
l’estancament de les aigües pluvials.
S’admet l’ocupació parcial d’aquest espai amb elements tècnics d’aprofitament d’energies alternatives i
renovables sempre i quan estiguin dins el gàlib de 0,60 m mesurats horitzontalment per damunt de
l’acabament de la barana de la coberta.
Article 40. Paràmetres reguladors
1. La façana mínima és la mínima distància d’alineació de vial pertanyent a una mateixa parcel·la.
Quan la parcel·la doni front a dos carrers, formant cantonada o xamfrà, serà suficient que aquesta
condició s’acomplexi en qualsevol dels dos fronts.
2. L’alçada reguladora màxima és la distància, en sentit vertical de l’edificació, que fixa l’alçària límit
des de la vorera fins a la cara superior de l’element estructural de la coberta inclinada o al pla superior
de l’últim element resistent, en el cas de coberta plana, en el punt mig de la parcel·la. L’alçada
reguladora anirà vinculada al nombre de plantes i d’acord amb el següent quadre:
PB 3,80 metres
PB + 1PP 6,80 metres
PB + 2PP 9,80 metres
PB + 3PP 12,80 metres
En el cas de parcel·les amb dos fronts de carrers diferents, l’alçada deurà complir-se per cada un d’ells,
com si es tractés de dues façanes diferents. Si els carrers formessin cantonada o xamfrà, el carrer de
major alçada reguladora podrà dur la seva alçada fins una distància igual a la profunditat edificable,
amb un màxim doble de l’amplada del carrer de menor alçada.
NORMES URBANÍSTIQUES
14