Normativa Urbanística - Ajuntament de Vallromanes

Quan a conseqüència de diferents alçàries entre els edificis, reculades de les edificacions, diferents
moments de les construccions o d’altres causes, puguin sortir mitgeres al descobert, encara que siguin
temporalment, s’hauran d’acabar amb material de façana.
3. Es defineix la profunditat (o fondària) edificable com la màxima distància entre l’alineació de façana
i l’alineació posterior de l’edificació, mesurada en el sentit normal a l’alineació del vial.
4. Constitueix el pati interior d’illa l’espai lliure delimitat per les façanes posteriors de l’edificació.
Quan s’admeti l’edificació en el pati interior d’illa s’ajustarà a les condicions següents:
• L’edificació en interior d’illa, quan sigui permesa en les condicions generals de tipus d’ordenació,
no pot superar l’alçada lliure de 3,30metres amidats des de la cota de referència de l’alçada
reguladora, s’haurà de cobrir mitjançant terrat i la seva alçada mínima serà la de planta baixa.
• L’alçària de l’edificació a pati d’illa només podrà entendre’s referida a la rasant d’un carrer, fins a
una profunditat igual a la meitat de la distància entre les dues alineacions oposades a l’interior
d’illa.
Article 41. Cossos volats i elements volats.
1. El vol màxim dels cossos volats, mesurat normalment a l’alineació de la façana, no podrà excedir de
la dècima part de l’amplada del vial i en cap cas serà superior a 1,20 metres o l’amplada de la vorera
menys 50 cm. El cos volat no es podrà situar en cap punt a alçades inferiors a 3,50 metres de la rasant
de la vorera. La separació per mitgeres serà com a mínim d’1metre i, respectant aquest criteri, podran
ocupar com a màxim 2/3 de la longitud de façana. Els cossos tancats i semitancats podran ocupar no
més d’1/3 part de la seva longitud sobre la totalitat del possible desplegament. Cada cos volat tancat
tindrà una longitud màxima de 3 m.
2. Els vol dels elements volats, com cornises, gàrgoles, marquesines, para-sols i d’altres similars, es
regula a cada zona i, quan no s’indiqui altra cosa, els elements no podran volar més de 15cm, excepte
el ràfec que podrà volar 40cm.
Article 42. Ventilació i il·luminació
En els edificis d’habitatges, les habitacions principals i les sales, no podran autoritzar-se si no reben
ventilació i il·luminació directament des d’un espai exterior obert o des del pati d’illa. Per a la resta
d’habitacions caldrà que rebin ventilació i il·luminació, si més no, de patis de llums o celoberts. La
ventilació i il·luminació de les altres dependències podrà fer-se mitjançant patis de ventilació.
Article 43. Cossos auxiliars
1. S’entén per cossos auxiliars aquells elements de l’edificació destinats a usos diferents dels propis
de l’habitacle, com safareig, aixoplucs, etc. adossats a façana o a la part posterior de la parcel·la.
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Vallromanes - text refós
2. Aquests elements seran els únics que podran ocupar l’espai lliure interior de la parcel·la, no
superant mai l’alçada de la planta baixa i amb una ocupació màxima d’un 20% de l’espai lliure de
parcel·la. La seva coberta no serà practicable.
Article 44. Elements tècnics de les instal·lacions
Es defineixen sota els termes “elements tècnics de les instal·lacions” els següents conceptes: filtres
d’aire, dipòsits de reserva d’aigua, elements de refrigeració, conductes de ventilació o de fums, antenes
de telecomunicació, ràdio i televisió, maquinària d’ascensor o el recorregut extra del mateix, cossos
d’escala al terrat o coberta i elements d’estesa de roba.
Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, hauran de preveure’s en el projecte
d’edificació, com a composició arquitectònica conjunta amb tot l’edifici.
Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són en funció de les exigències
tècniques de cada edifici o sistema d’instal·lació.
Els elements exteriors necessaris per a la instal·lació d’aparells receptors de telefonia, televisió, radio,
instal·lacions d’aire condicionat o climatització, i qualsevol instal·lació d’elements tècnics similars,
aniran sempre a la coberta de l’edifici. En cap cas s’admeten instal·lacions d’elements tècnics a la
façana de l’edifici.
SECCIÓ 2. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA
Article 45. Parcel·la
1. Es considerarà parcel·la el tros de sòl urbà edificable, delimitat amb el fi de facilitar la construcció,
conferir autonomia a les unitats d’edificació i servir de base per a l’aplicació dels paràmetres reguladors
de la intensitat i densitat de l’edificació.
2. El planejament estableix les condicions mínimes de grandària que hauran de reunir les parcel·les en
cada tipus de zona, per poder procedir a la seva edificació. En el cas que, per afectació de vials, jardins
urbans o zones d’equipaments públics, així com en els casos de parcel·les existents, la parcel·la
resultés d’unes dimensions inferiors a les definides a la regulació de la zona, seran edificables sempre
que hagin estat registrades al Registre de la Propietat amb data anterior a l’aprovació de les Normes
Subsidiàries, de 2 de febrer de 1987.
No està permesa la segregació de les parcel·les actuals de pendent superior al 20%, les superfícies i
façanes resultants de les quals siguin inferiors al doble de la mínima permesa en cada zona.
Per aquest aspecte, s’entén com a pendent, el del terreny existent un cop realitzades les obres
d’urbanització, que sigui continu amb un mínim del 50% de la superfície de la parcel·la o el promig dels
pendents del terreny (ESQUEMA 2).
En les noves parcel·lacions caldrà que la forma de les parcel·les compleixi amb les següents
determinacions:
• hauran de tenir forma sensiblement rectangular i formades per un sòl àmbit.
• els llindars ortogonals al front de parcel·la podran tenir una variació màxima de 20 graus.
NORMES URBANÍSTIQUES
15