VIOLANTE DE BAR COMPROMISO DE CASPE

180 FRASCISCA VENDHELL
L'altre forts contrari és lo Papa, lo qual fa tot son psder que a$b acoiiseguescha
lo infant don Ferrando de Castella, com per aqiiesta ralil cuyda
Iiaver tot son obtat de sos afers et tot son sosteiiiment. E eri aquestes coses
ha per si gran partida e quar tot lo brac ecclesiistich, exceptat alguns dels
bons prelats qui ab aqoesta part ab honor e reverencia de la senyorzi reyna
e per sguard de justicia, la qual veoeii asats clara, tornen ab lo geiiy et sforc
de la dita senyora.
L'altre qui pretén haver dret és lo ducli de Gandia, lo qual ha ofert a
la senyora, si justícia dóna que son nét ha lo dret, sforcar e favorir de tot
son poder, jatsia lo dit duch pretena a el1 perthnyer 13 dit dret. E ha alguiia
seqüela e valenca de moltes gents, special dels valeiiciaiis. Es ver que t«ts
comunament volen e demanen la justícia.
D'aquests debats e controvkrsies tan grans resulta uiia conclusib, quc
Iiaüd sguart que la justícia 6s dels fills e néts del rey don Johaii, si aqoesta
justícia 6s ben sforqada, sens negun dubte se aconseguiri. E en aquestes
cases lo rey de Sicília no deu star gens dubtls, corn si el1 veliia a hull los
dit afers, ho conexeria clarament.
[Fol. 701. ftem, aci ha menester dues maneres d'esforc o provjsions:
la una, e pus principal, que la dita senyora reyna hagnés alguna convineiit
suma d'argent, ab la qual, sens iiull dubte, lo fet seria fet e finat, car ab
$0 que la senyora ha fet tro a huy, metent ses joyes e tot quant que ha
pogut en gatge, ha portat lo fet en tal piint que la maior nienció qi1e.s fa
és de aquests infants del rey Johan. Mas dubtas la senyora que al mellor
no fallega, ?o bs al extrknyer de la conexeiica dels afers. E la reyna sa filla
jamés no ha enviats sinó .nnln. francbs, los quals e més ha despes la senyora
sa mare en missatgeries e cavalcadors e altres trameser a ella e al rey son
fill, per despertar-los en aquests fcts. E serieii menester .xxxxt~'. o scuts.
ftem, altra providencia és que les geiits d'esta tema coiieguessen sforc
de part d'ella. E si lo rey son fill, sens gran chrrecb, se'n podia jaquir los
afers que tC: entre mans, axi com per ses letres e en altra manera Iia ofert,
e que se'n vengues en Prohenca, sens null dubte, aquests afers ne pendrien
gran confort e sforc, que eles sens peril de perdre'ls serieii fiiiats. Et
tengats per dit lo rey de Sicília que si son fill ha lo regne *Ara,' oo axi com
hauri, Déus volent, sens null scindol, pux justicia lo y dóiia, e no1 pot
perdre sinó per poch sforc e providAncia de sa part, que ab aquest regne
lo dit rey hauri lo regne de NApols, hont tants treballs e despeses ha meses
e perduts tro ací, e haurh-lo sens gran afany e sens grans o ab poques
despeses. Et més avant los afers e la unitat do la Ecclésia se fina~b a mi
sua; axí que de aquests afers se speren grans lionors al dit iey e a sos fills
e grans senyories. ZOn ha rey ni senyor en lo nión al] tanta honor ni tan
poderós corn el1 sera? Certes non sap hom perquE ab continua vigilancia
entena en la provisió desús dita, coni jamés no fou major fet que aqiiest
ni ab menys afanys ni despeses. E si.1 perdia per poch sforc e providencia,
segur se'n hia deshonor e dan irreparable.
[Fol. 70~1. Lo punt que huy sti 4s aquest: $0 6s que tots los catalans
se hajusten o es deuen justar aquest mes de setembre a la vila de Montbloncli