Programes preventius de les drogodependències - Hemeroteca ...

110 | Programes preventius de les drogodependències
Intencions
Són el que les persones ens diuen que faran en una determinada situació més o menys
definida i propera en el temps. Tenen una relació positiva amb les actituds, de manera que
és més probable que una persona informi de la seva intenció de realitzar una conducta
preventiva si posseeix una actitud favorable cap a la prevenció. Les intencions, com les
actituds, tampoc són massa bones predictores de la conducta. Exemple d’intenció: «No
tinc previst deixar de fumar en els propers tres mesos».
Conductes
Són el que la gent fa, però com que sovint no es té un accés directe al comportament, el
més habitual és posseir dades sobre el que la gent diu que fa. S’acostuma a parlar de conducta
observable (motòrica), conducta cognitiva (pensaments i imatges) i conducta psicofisiològica
(canvis corporals relacionats amb les emocions: tremolors, respiració agitada,
sudoració, tensió muscular, etc.). Exemples de conductes: «Ahir vaig fumar mig paquet
de tabac», «mentre fumava la cigarreta pensava que no havia d’haver-la encès», «abans
de començar a fumar em notava tens i neguitós».
Quan les conductes tenen un elevat nivell de competència s’anomenen habilitats. Les habilitats
tant poden ser de tipus motriu com cognitiu i emocional. Les habilitats en comunicació
i negociació (unes de les principals habilitats socials) incorporen tots els aspectes
esmentats: la persona ha de saber reflexionar adequadament davant d’una situació social
potencialment conflictiva i escollir la seva resposta tenint presents les conseqüències que
se’n poden derivar. A continuació, portarà a la pràctica el que ha pensat i s’expressarà
mitjançant el llenguatge verbal i no verbal o farà algun altre tipus d’acció generalment observable.
I durant tot el procés tindrà cura que les seves emocions siguin suficientment satisfactòries.
Conseqüències (de les conductes)
Són els resultats positius o negatius, immediats o demorats dels diferents comportaments.
Generalment, com passa amb molts comportaments, no hi es té un accés directe. Per
aquest motiu caldrà refiar-se del que les persones diuen que els ha passat. També es pot
tenir informació sobre les conseqüències per mitjà de les avaluacions de les expectatives
de resultats, ja que si una persona diu que espera uns determinats beneficis o perjudicis
arran d’un comportament seu, possiblement ho fa perquè anteriorment els ha pogut experimentar.
El mateix es podria dir respecte a les normes socials percebudes: tenim una determinada
creença sobre el que els altres voldrien que féssim, perquè així ens ho han fet notar
en passades ocasions.
S’acostuma a distingir entre conseqüències extrínseques (provenen d’altres persones) i
intrínseques (provenen d’un mateix). Exemples de conseqüències són: «Trobo bo el gust
del tabac» (conseqüència intrínseca immediata i positiva), «des que he començat a fumar
noto que les dents se’m tornen grogues» (conseqüència intrínseca demorada i negativa),
«tenir una cigarreta als dits em relaxa» (conseqüència intrínseca immediata i positiva), «la
meva parella es queixa de la mala olor del tabac quan fumo a casa seva» (conseqüència
extrínseca immediata i negativa).