Programes preventius de les drogodependències - Hemeroteca ...

72 | Programes preventius de les drogodependències
ció en forma de registres narratius. Per recollir la informació, en l’avaluació quantitativa s’utilitzen
principalment qüestionaris, entrevistes estructurades o observació sistematitzada
(vegeu l’annex 3).
Els avaluadors qualitatius, en canvi, recullen la informació la major part de les vegades a
partir d’entrevistes poc estructurades, observant de manera participativa o en petits grups
de discussió (grups focals).
Entre els avantatges de la MQN figuren el fet de poder accedir a col·lectius més amplis a
l’hora de fer l’avaluació. També el procediment de recollida d’informació és més estructurat
i homogeni i els resultats són més fàcilment generalitzables a altres col·lectius semblants.
La MQN utilitza les tècniques estadístiques per descriure els resultats i per contrastar hipòtesis
i avaluar la magnitud dels efectes observats.
Dins dels avantatges de la MQL destaca que permet l’anàlisi de casos particulars amb més
detall, la qual cosa fa que puguin sortir a la llum qüestions no previstes pels avaluadors.
La informació sobre la intervenció se sol presentar en forma de text.
La combinació d’ambdues metodologies en l’avaluació de les intervencions és l’estratègia
més adient si es vol gaudir de tots aquests avantatges, però té l’inconvenient que fa
més dificultós el procés.
8.3. L’anàlisi dels resultats de l’avaluació quantitativa
Per fer l’anàlisi dels resultats d’una recerca quantitativa es parteix de tres preguntes que
podrien formar part d’un qüestionari d’avaluació sobre els efectes del cànnabis en la salut
física i psíquica. Les preguntes són les següents:
Pregunta 1: Creus que el consum de cànnabis afecta la salut física
Sí/No.
Pregunta 2: Fins a quin punt estàs d’acord amb l’afirmació següent: «El cànnabis pot ser
el desencadenant d’un brot esquizofrènic en persones propenses.»
Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 Totalment d’acord
Pregunta 3: Quants porros has consumit durant l’última setmana __________
La resposta a la pregunta número 1 està mesurada en una escala nominal: els seus valors
estan expressats en categories que no estableixen cap ordre. La descripció d’una variable
mesurada en aquest tipus d’escala es fa a partir de la freqüència d’ocurrència, és a
dir, la quantitat de persones de la mostra que assenyalen cada una de les categories. En
aquest cas s’hauria d’indicar quantes persones han respost Sí i quantes, No. Per tal que
aquesta mesura sigui comparable amb els resultats d’altres estudis o d’altres grups se sol
utilitzar la freqüència relativa d’ocurrència (proporció o percentatge).
La pregunta número 2 està mesurada en una escala ordinal. 2 Mitjançant les escales ordinals
es poden ordenar els participants segons la intensitat de la seva resposta. En aquest
exemple s’ordenarien segons el grau d’acord amb l’enunciat proposat. A més de la fre-
2. Les escales tipus likert serien un exemple d’escala ordinal.