Programes preventius de les drogodependÃ¨ncies - Hemeroteca ...

More documents

Recommendations

Info

110 | Programes preventius de les drogodependències Intencions Són el que les persones ens diuen que faran en una determinada situació més o menys definida i propera en el temps. Tenen una relació positiva amb les actituds, de manera que és més probable que una persona informi de la seva intenció de realitzar una conducta preventiva si posseeix una actitud favorable cap a la prevenció. Les intencions, com les actituds, tampoc són massa bones predictores de la conducta. Exemple d’intenció: «No tinc previst deixar de fumar en els propers tres mesos». Conductes Són el que la gent fa, però com que sovint no es té un accés directe al comportament, el més habitual és posseir dades sobre el que la gent diu que fa. S’acostuma a parlar de conducta observable (motòrica), conducta cognitiva (pensaments i imatges) i conducta psicofisiològica (canvis corporals relacionats amb les emocions: tremolors, respiració agitada, sudoració, tensió muscular, etc.). Exemples de conductes: «Ahir vaig fumar mig paquet de tabac», «mentre fumava la cigarreta pensava que no havia d’haver-la encès», «abans de començar a fumar em notava tens i neguitós». Quan les conductes tenen un elevat nivell de competència s’anomenen habilitats. Les habilitats tant poden ser de tipus motriu com cognitiu i emocional. Les habilitats en comunicació i negociació (unes de les principals habilitats socials) incorporen tots els aspectes esmentats: la persona ha de saber reflexionar adequadament davant d’una situació social potencialment conflictiva i escollir la seva resposta tenint presents les conseqüències que se’n poden derivar. A continuació, portarà a la pràctica el que ha pensat i s’expressarà mitjançant el llenguatge verbal i no verbal o farà algun altre tipus d’acció generalment observable. I durant tot el procés tindrà cura que les seves emocions siguin suficientment satisfactòries. Conseqüències (de les conductes) Són els resultats positius o negatius, immediats o demorats dels diferents comportaments. Generalment, com passa amb molts comportaments, no hi es té un accés directe. Per aquest motiu caldrà refiar-se del que les persones diuen que els ha passat. També es pot tenir informació sobre les conseqüències per mitjà de les avaluacions de les expectatives de resultats, ja que si una persona diu que espera uns determinats beneficis o perjudicis arran d’un comportament seu, possiblement ho fa perquè anteriorment els ha pogut experimentar. El mateix es podria dir respecte a les normes socials percebudes: tenim una determinada creença sobre el que els altres voldrien que féssim, perquè així ens ho han fet notar en passades ocasions. S’acostuma a distingir entre conseqüències extrínseques (provenen d’altres persones) i intrínseques (provenen d’un mateix). Exemples de conseqüències són: «Trobo bo el gust del tabac» (conseqüència intrínseca immediata i positiva), «des que he començat a fumar noto que les dents se’m tornen grogues» (conseqüència intrínseca demorada i negativa), «tenir una cigarreta als dits em relaxa» (conseqüència intrínseca immediata i positiva), «la meva parella es queixa de la mala olor del tabac quan fumo a casa seva» (conseqüència extrínseca immediata i negativa).
Annexos | 111 Figura A1.1. Variables influents en els comportaments de risc i de prevenció Coneixements Actituds Intenció Conducta Conseqüències Creences: –Exp. de resultats –Exp. d’autoeficàcia –Normes percebudes –Etc. Per acabar es presenta la figura A1.1 en la qual s’inclouen les variables examinades ordenades cronològicament amb relació al comportament preventiu, així com les relacions més habituals que s’hi observen. Bibliografia AZJEN, I. (1991). «The theory of planned behavior». Organizational Behavior and Human Decision Processes, 50, pp. 179-211. BANDURA, A. (1990). «Perceived self-efficacy in the exercise of control over AIDS infection». Medienpsychologie, 1, pp. 23-43. BAYÉS, R. (1995). Sida y psicología. Barcelona: Martínez Roca. LINDZEY, G., HALL, C. i THOMPSON, R. F. (1982). Psicología. Barcelona: Omega. MAIMAN, L. A. i BECKER, M. H. (1974). «The health belief model: Origins and correlates in psychological theory». Health Education Monographs, 2, pp. 336-353. MERANI, A. L. (1982). Diccionario de psicología. Barcelona: Grijalbo. PLANES, M. i GRAS, M. E. (2002). «Creencias y comportamientos sexuales preventivos frente al sida en estudiantes universitarios». Análisis y Modificación de Conducta, 28 (121), pp. 695-723. PROCHASKA, J. O., DICLEMENTE, C. C. i NORCROSS, J. C. (1992). «In search of how people change. Aplications to addictive behavior». American Psychologist, 47, pp. 1102-1114.
Page 1:
Programes preventius de les drogode
Page 5 and 6:
Programes preventius de les drogode
Page 7 and 8:
| 7 Índex Presentació . . . . . .
Page 9:
| 9 Presentació Em plau presentar
Page 12 and 13:
12 | Programes preventius de les dr
Page 14 and 15:
Page 16 and 17:
Page 18 and 19:
Page 20 and 21:
Page 23 and 24:
| 23 2. Fases de l’avaluació de
Page 25 and 26:
Fases de l’avaluació de les inte
Page 27:
Fases de l’avaluació de les inte
Page 30 and 31:
Page 32 and 33:
Page 34 and 35:
Page 36 and 37:
Page 38 and 39:
Page 41 and 42:
| 41 4. L’avaluació de fullets i
Page 43:
L’avaluació de fullets informati
Page 46 and 47:
Page 48 and 49:
Page 50 and 51:
Page 53 and 54:
| 53 6. L’avaluació de «paquets
Page 55 and 56:
L’avaluació de paquets preventiu
Page 57 and 58:
L’avaluació de paquets preventiu
Page 59 and 60: L’avaluació de paquets preventiu
Page 61: L’avaluació de paquets preventiu
Page 64 and 65: 64 | Programes preventius de les dr
Page 66 and 67: 66 | Programes preventius de les dr
Page 69 and 70: | 69 8. L’anàlisi dels resultats
Page 71 and 72: L’anàlisi dels resultats de l’
Page 91 and 92: | 91 9. L’informe dels resultats
Page 93 and 94: L’informe dels resultats de l’a
Page 101: L’informe dels resultats de l’a
Page 104 and 105: 104 | Programes preventius de les d
Page 106 and 107: 106 | Programes preventius de les d
Page 109: | 109 Annex 1 Glossari de termes ps
Page 113 and 114: Annexos | 113 Escala nominal Escala
Page 115 and 116: | 115 Annex 3 Observació sistemàt
Page 117 and 118: Annexos | 117 Bibliografia BAYÉS,
Page 119 and 120: Annexos | 119 Escala: 1 = Gens impo
Page 121 and 122: Annexos | 121 Consum d’alcohol In
Page 123 and 124: Annexos | 123 da. Per tant, encara
Page 125 and 126: Annexos | 125 Bibliografia 1. Agèn
Page 127 and 128: | 127 Annex 6 L’anàlisi dels res
Page 129 and 130: Annexos | 129 Taula A6.3. Índexs d
Page 131 and 132: Annexos | 131 I calcular la mitjana
Page 133 and 134: Annexos | 133 • Comparació de du
Page 135 and 136: Annexos | 135 Taula A6.9. Índexs d
Page 137 and 138: Annexos | 137 Taula A6.11. Distribu
Page 139 and 140: Annexos | 139 A6.2.4. Comparació d
Page 141 and 142: Annexos | 141 Taula A6.16. Índexs
Page 143 and 144: Annexos | 143 Taula A6.18. Índexs
Page 145 and 146: Annexos | 145 Hernández F, Sánche
show all

Programes preventius de les drogodependÃ¨ncies - Hemeroteca ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?