Programes preventius de les drogodependÃ¨ncies - Hemeroteca ...

More documents

Recommendations

Info

114 | Programes preventius de les drogodependències Significació estadística Una diferència entre índexs estadístics o la relació entre variables és estadísticament significativa quan és altament probable que no sigui deguda a l’atzar. El nivell de confiança (probabilitat a partir de la qual es considera que una diferència és estadísticament significativa) se sol fixar en el 95%. És a dir, quan la probabilitat que la diferència entre índexs o la relació entre variables no sigui deguda a l’atzar és superior al 95% (p < 0,05), es conclou que aquesta diferència o relació és estadísticament significativa. Bibliografia ALONSO, C. A., SALVADOR, T., SUELVES, J. M., JIMÉNEZ GARCÍA PASCUAL, R. i MARTÍNEZ, I. (2004). Prevención de la A a la Z. Glosario sobre la prevención del abuso de drogas. Madrid: CEPS. ANGUERA, M. T. (1996). «Diseños». Dins: R. Fernández Ballesteros (Ed.), Evaluación de Programas. Una guía práctica en ámbitos sociales, educativos y de salud, pp. 149-172. Madrid: Síntesis. BOTELLA, J., LEÓN, O. i SAN MARTÍN, R. (2001) Análisis de datos en Psicología I, 2a ed. Madrid: Pirámide. FERNÁNDEZ-BALLESTEROS, R. (1996). «El ciclo de intervención social y evaluación». Dins: R. FERNÁNDEZ-BALLESTEROS (Ed.). Evaluación de Programas. Una guía práctica en ámbitos sociales, educativos y de salud, pp. 49-74. Madrid: Síntesis. LEÓN, O. i MONTERO, I. (2002). Métodos de investigación en psicología y educación, 3a ed. Madrid: McGraw-Hill. MORGAN, DAVID L. (1988). Focus group as qualitative research. Newbury Park, CA.: Sage.
| 115 Annex 3 Observació sistemàtica L’observació sistemàtica és un mètode de recollida de dades que proporciona garanties sobre la fiabilitat de la informació obtinguda i, en conseqüència, permet l’estudi científic dels comportaments analitzats. Mitjançant l’observació sistemàtica es pot conèixer fins a quin punt les dades recollides als registres de dos observadors coincideixen, de manera que com més elevada sigui la concordança entre els valors, més gran serà la fiabilitat i, en conseqüència, la bondat de la informació obtinguda. Generalment en l’observació sistemàtica hi ha dos o més observadors que prenen nota simultàniament dels comportaments que es desitja estudiar, però també és possible que un sol observador registri de manera consecutiva aquests comportaments a partir d’una gravació en vídeo. Com s’ha dit, la fiabilitat dels registres es calcula en base a la concordança de les dades. La manera més senzilla de fer-ho és mitjançant la següent formula: fiabilitat = acords / (acords + desacords) En cas d’obtenir un valor suficientment elevat (superior al 0,8) es pot treballar amb qualsevol dels dos registres, ja que el càlcul de la fiabilitat tan sols ens permet saber si les dades són suficientment bones, però no quin dels registres és millor. Instruments de registre Encara que es podria pensar que la gravació de la conducta ja és, de fet, un registre, aquí es farà referéncia als instruments que han de permetre quantificar el que s’observa a la cinta de vídeo o a la realitat. Els registres observacionals acostumen a tenir un format de graella. Al començament de les fileres se solen indicar els comportaments que s’han d’observar, mentre que a les columnes es fan constar els diferents intervals temporals o situacionals (cas de l’exemple de la taula A3.1) que cal observar. El més freqüent és consignar si la conducta es dóna o no en un període determinat de temps d’observació. Aquest tipus de registre també permet tenir dades sobre la freqüència amb què s’ha produït la conducta amb relació a una unitat de temps.
Page 1:
Programes preventius de les drogode
Page 5 and 6:
Programes preventius de les drogode
Page 7 and 8:
| 7 Índex Presentació . . . . . .
Page 9:
| 9 Presentació Em plau presentar
Page 12 and 13:
12 | Programes preventius de les dr
Page 14 and 15:
Page 16 and 17:
Page 18 and 19:
Page 20 and 21:
Page 23 and 24:
| 23 2. Fases de l’avaluació de
Page 25 and 26:
Fases de l’avaluació de les inte
Page 27:
Fases de l’avaluació de les inte
Page 30 and 31:
Page 32 and 33:
Page 34 and 35:
Page 36 and 37:
Page 38 and 39:
Page 41 and 42:
| 41 4. L’avaluació de fullets i
Page 43:
L’avaluació de fullets informati
Page 46 and 47:
Page 48 and 49:
Page 50 and 51:
Page 53 and 54:
| 53 6. L’avaluació de «paquets
Page 55 and 56:
L’avaluació de paquets preventiu
Page 57 and 58:
Page 59 and 60:
Page 61:
Page 64 and 65: 64 | Programes preventius de les dr
Page 66 and 67: 66 | Programes preventius de les dr
Page 69 and 70: | 69 8. L’anàlisi dels resultats
Page 71 and 72: L’anàlisi dels resultats de l’
Page 91 and 92: | 91 9. L’informe dels resultats
Page 93 and 94: L’informe dels resultats de l’a
Page 101: L’informe dels resultats de l’a
Page 104 and 105: 104 | Programes preventius de les d
Page 106 and 107: 106 | Programes preventius de les d
Page 109 and 110: | 109 Annex 1 Glossari de termes ps
Page 111 and 112: Annexos | 111 Figura A1.1. Variable
Page 113: Annexos | 113 Escala nominal Escala
Page 117 and 118: Annexos | 117 Bibliografia BAYÉS,
Page 119 and 120: Annexos | 119 Escala: 1 = Gens impo
Page 121 and 122: Annexos | 121 Consum d’alcohol In
Page 123 and 124: Annexos | 123 da. Per tant, encara
Page 125 and 126: Annexos | 125 Bibliografia 1. Agèn
Page 127 and 128: | 127 Annex 6 L’anàlisi dels res
Page 129 and 130: Annexos | 129 Taula A6.3. Índexs d
Page 131 and 132: Annexos | 131 I calcular la mitjana
Page 133 and 134: Annexos | 133 • Comparació de du
Page 135 and 136: Annexos | 135 Taula A6.9. Índexs d
Page 137 and 138: Annexos | 137 Taula A6.11. Distribu
Page 139 and 140: Annexos | 139 A6.2.4. Comparació d
Page 141 and 142: Annexos | 141 Taula A6.16. Índexs
Page 143 and 144: Annexos | 143 Taula A6.18. Índexs
Page 145 and 146: Annexos | 145 Hernández F, Sánche
show all

Programes preventius de les drogodependÃ¨ncies - Hemeroteca ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?