Programes preventius de les drogodependències - Hemeroteca ...

| 91
9. L’informe dels resultats de l’avaluació
9.1. Introducció
Habitualment, els avaluadors que participen en la valoració d’un programa ho fan no només
pel seu propi coneixement, sinó per informar-ne a persones o grups de persones que poden
estar interessats a conèixer els resultats de l’aplicació (Alonso, 2004). Per exemple, en el
cas de la realització d’un seguit de sessions informatives sobre el consum de cànnabis en
els instituts d’un municipi, és possible que els pares, els professors, els responsables dels
centres i les autoritats educatives tinguin interès a conèixer els efectes d’aquesta intervenció.
O un altre exemple, en el cas de l’emissió d’una falca radiofònica per a la sensibilització
respecte als riscos associats amb el consum de cocaïna, pot ser que els tècnics creadors
de la falca, els responsables del programa, els directius de la ràdio i els responsables
polítics del municipi vulguin tenir informació sobre els resultats d’aquesta intervenció. Als
avaluadors de programes els convé, doncs, tenir coneixements sobre quines característiques
ha de complir l’informe així com tenir habilitats per organitzar la informació i saber utilitzar
el llenguatge en funció del tipus d’audiència (Jiménez, 1997; Pérez-Pareja, 2000).
Com ha de ser l’informe d’avaluació Quins són els apartats recomanables Aquest capítol
intenta oferir una guia per a la redacció d’informes d’avaluació de programes responent
les anteriors preguntes i oferint un exemple final.
9.2. Com ha de ser l’informe d’avaluació
És recomanable que l’informe compleixi les tres característiques següents (Fernández-
Ballesteros, 2004):
a) Que sigui un vehicle de comunicació
Ha de ser un document comprensible per a la persona a qui va adreçat. És a dir,
sense perdre rigor científic, les dades o els resultats de l’avaluació del programa han
de ser transmissibles i entenedors, per això cal evitar un llenguatge abstracte, idees
massa generals o una terminologia massa específica o professional (Ávila, 1992).
b) Que sigui útil
Ha de presentar orientacions concretes, ha de facilitar al lector la presa de decisions
i la intervenció.
c) Que sigui un document científic
Ha de presentar una estructura semblant a la de l’informe de recerca científica a fi
de facilitar-ne la rèplica i contrastació.