Programes preventius de les drogodependències - Hemeroteca ...

L’avaluació de campanyes informatives | 65
Si es pot fer un mostreig aleatori, les dades seran representatives de la població diana,
però, en cas contrari, es pot accedir a mostres de conveniència (incidentals). Per exemple,
si es fan entrevistes al carrer s’hauria de triar una sèrie de llocs diversos: places molt
concorregudes, carrers comercials, etc., i programar diferents horaris de recollida de
dades, per tal d’afavorir que es pugui arribar a la major part de la població de joves.
Els encarregats de planificar i executar la recollida de dades seran els responsables del
programa, si és el cas, amb l’ajuda d’experts. És molt important salvaguardar l’anonimat
en les respostes i la confidencialitat de les dades, de manera que es garanteixi la bondat
de la informació recollida.
Una vegada es tenen les respostes dels enquestats, es fa l’anàlisi que permetrà esbrinar
quin és el nivell de coneixements que té la població, per exemple, sobre els efectes
dels diferents tipus de consum d’alcohol. Es podrà saber, també, quins col·lectius tenen
més mancances (per exemple: nois de 14 a 16 anys, joves conductors de vehicles, més
les noies que no pas els nois, etc.) i de quines mancances es tracta (per exemple: efectes
de l’alcohol sobre la memòria a curt termini, sobre la correcta nutrició, sobre l’atenció
i els reflexos en la conducció, etc.).
Fruit d’aquests resultats, el programa preventiu molt probablement, s’orientarà cap als
col·lectius més vulnerables i tractarà de mitigar les mancances més greus. Simultàniament
també es procurarà reforçar els coneixements correctes sobre qüestions importants que
la major part de la població mostra en les seves respostes.
A més, les dades obtingudes en aquesta primera fase serviran per comparar-les amb les
que es van recollint al llarg de la intervenció, quan aquesta finalitzi i durant el seguiment.
Paral·lelament s’ha de fer una avaluació dels recursos materials i humans necessaris per
a dur a terme la campanya informativa. De moment, ja s’ha vist que quant a recursos
humans, fan falta entrevistadors i persones capacitades per passar els qüestionaris. També
són necessaris professionals que sàpiguen analitzar les dades i interpretar els resultats
a fi de conèixer les necessitats de la població o del grup diana.
Després, s’ha d’elaborar la falca informativa. Els encarregats de fer-ho són els promotors
del programa o, si és el cas, professionals que tinguin els coneixements i les habilitats
necessàries. És aconsellable demanar l’opinió d’altres professionals aliens al projecte
per tal de millorar-la. També cal que l’escoltin i facin suggeriments persones que formin
part de la població diana (igual que es feia amb el fullet, convé analitzar si s’utilitza un llenguatge
correcte i adequat a l’audiència a la qual es vol arribar, si la informació que es dóna
és bona i està degudament actualitzada, si es presenta de manera clara i ordenada, si la
principal idea que es vol transmetre no queda amagada darrere d’altres informacions, etc.).
Quant als recursos materials, s’ha de tenir en compte el que s’ha de pagar a l’emissora
de ràdio per difondre els missatges. Cal acordar amb l’emissora de ràdio el preu de les
falques informatives segons: la durada, l’hora d’emissió, la freqüència amb què s’emetran,
etc. És convenient analitzar quins programes tenen més audiència o bé són més escoltats
per la població a la qual es dirigeix el nostre missatge. S’ha de preveure la manera de
constatar que el missatge ha estat escoltat i ha aconseguit sensibilitzar, ja sigui mitjançant
entrevistes, o a través d’un telèfon de contacte o d’una adreça electrònica.