Programes preventius de les drogodependències - Hemeroteca ...

76 | Programes preventius de les drogodependències
En aquest exemple, el rang de la variable (valors mínim i màxim) oscil·la entre 0 i 7, és a
dir, es donen el mínim i el màxim dels valors possibles (cal recordar que la variable es mesura
en una escala de 0 a 7). La desviació típica té un valor sensiblement inferior a la mitjana,
cosa que indica que el nivell de variabilitat de les respostes és acceptable, tal com s’aprecia
en el coeficient de variació. Cal recordar que el coeficient de variació és el quocient
entre la desviació típica i la mitjana i, també, l’índex més adequat per conèixer la dispersió
d’una distribució en no estar afectat per unitats de mesura. Un coeficient de variació
proper o superior a 1 (o a 100 si es presenta com a percentatge) indica que la desviació
típica té un valor elevat en comparació amb la mitjana i, per tant, que existeix una gran
dispersió en la distribució.
Suposem que el grau d’acord amb el fet que el cànnabis pot ser el desencadenant d’un
brot esquizofrènic en persones propenses, en una població de referència és, com a mitjana,
igual a 0,9. A través d’una prova estadística de comparació de mitjanes es pot contrastar
la hipòtesi que la mostra estudiada està més d’acord amb aquesta creença que la
població de referència. Es tracta de comparar la mitjana dels participants (4,2) amb la mitjana
de la població de referència (0,9). Els resultats de la prova estadística indiquen que
les diferències són estadísticament significatives: els participants de la mostra tendeixen
a estar més d’acord amb el fet que el cànnabis pot desencadenar un brot esquizofrènic
que els joves de la població de referència (t = 4,3; p = 0,002).
Els resultats de la pregunta 3, tot i que s’han mesurat en una escala numèrica, també
es poden presentar agrupats en categories per facilitar-ne la interpretació. En la figura 8.3 es
presenta la distribució dels participants, segons la resposta a aquesta pregunta, després
de ser agrupats en tres categories: No han consumit cap porro durant la setmana anterior,
han consumit entre 1 i 3 porros o n’han consumit més de 3.
Per analitzar els resultats de la pregunta 3 sense fer agrupacions en categories, es poden
fer servir els índexs descriptius utilitzats en la pregunta 2. En la taula 8.4 es presenten
aquests índexs ja calculats.
Figura 8.3. Distribució dels participants segons el consum de porros durant l’última
setmana (pregunta 3)
Ha consumit més
de 3 porros
(30%)
No ha consumit
cap porro
(40%)
Ha consumit entre
1 i 3 porros
(30%)