Programes preventius de les drogodependències - Hemeroteca ...

| 23
2. Fases de l’avaluació de les intervencions
preventives
2.1. Introducció
Fernández-Ballesteros (1996, pàg. 15) defineix l’avaluació de programes com «un cos de
coneixements teòrics i metodològics que s’han vingut implantant en els últims trenta anys
conformant un àmbit d’aplicació de les ciències socials per donar resposta a la necessitat
d’enjudiciament de certes decisions polítiques (tant públiques com privades) i a fi que
redundi en benefici de la intervenció social i, per tant, del ciutadà».
Tot i que l’objecte d’avaluació se sol denominar en llenguatge tècnic «programa», aquest
terme es pot referir també a polítiques, projectes i intervencions que, en el cas de la present
guia d’avaluació, s’ubiquen en l’àmbit de les drogodependències i poden concretarse,
per exemple, en sessions informatives o falques a la ràdio.
Els objectius de l’avaluació de programes solen prendre bàsicament les següents tres formes:
rendiment de comptes (anàlisi de l’efectivitat de l’aplicació), cerca de desenvolupament
(conèixer què fa que funcioni el programa o no per corregir-lo) i increment de la comprensió
del comportament (entendre com reaccionen les persones al programa) (Chelimski, 1997).
En la mateixa línia, López (1987) considera que l’avaluació de programes té un seguit de
beneficis que la fan recomanable com són: permet aprendre del que s’està fent, reajustar
la planificació, millorar la presa de decisions, perfeccionar els programes, conèixer més
bé les accions que s’avaluen, informar a la comunitat, incrementar en l’equip interdisciplinar
la comprensió del programa i la seva implicació en decisions futures, i interrompre el
programa si s’escau.
2.2. El procés de l’avaluació de programes
Els programes no s’avaluen únicament una vegada que han finalitzat, sinó des del moment
en què es planteja la seva implantació per resoldre un determinat problema. Al llarg del
procés de l’avaluació s’analitzen aspectes dels programes com la pertinença, la suficiència,
els progressos, la coordinació, la participació comunitària, l’eficiència, l’eficàcia i els
efectes (López, 1987). Així mateix, es pot plantejar valorar la mateixa avaluació de programes
cercant un responsable d’aquesta tasca i definint uns criteris d’avaluació tal com es
veurà a continuació.
Aquest procés d’avaluació de programes pot ser desglossat en les següents sis fases (Fernández-Ballesteros,
1996):