OncoGuia del consell i assessorament genètics en el càncer hereditari

ASPECTES ÈTICS I LEGALSMarc normatiuEn l'àmbit internacional, la UNESCO va promulgar al 1998 la Declaració Universal sobre elGenoma i Drets Humans que prohibia la discriminació per raons genètiques i establial'obligació de protegir la confidencialitat de les dades genètiques associades a un individuidentificable. La mateixa UNESCO ha promulgat recentment la Declaració Internacionalsobre les Dades Genètiques Humanes on es tracta la recollida, el tractament, la utilització ila conservació de les dades genètiques i proteòmiques humanes. 154En el marc europeu també es prohibeix la discriminació per raons genètiques i s'estableixque l'accés a aquesta informació i el seu ús (mèdic o d'investigació) precisa sempre delconsentiment de l'individu. Es contemplen aquestes premisses en la Carta dels DretsFonamentals de la Unió Europea i, sobretot, en el Conveni d'Oviedo sobre Drets Humans iBiomedicina, integrat en l'ordenament jurídic espanyol l'any 2000. En l'àmbit europeu tambéexisteix regulació de la protecció de les dades personals i mèdiques en la Directiva Europea95/46/CEE i en la Recomanació del Consell d'Europa de 1997. En relació amb la informaciógenètica també es troben referències a la Directiva Europea relativa a la protecció jurídicade les invencions biotecnològiques (98/44/CE), incorporada a l'ordenament jurídic espanyoldins de la Llei 10/2002, de modificació de la Llei de patents, on es regula què és patentableen relació amb la informació genètica.Recentment la Comissió Europea ha presentat les 25 recomanacions sobre lesrepercussions ètiques, jurídiques i socials dels tests genètics. En les esmentadesrecomanacions tenen un paper important l'autonomia, l'educació, el respecte a les opcionspersonals, la informació i el consentiment, la protecció dels grups vulnerables, la proteccióde la confidencialitat, el dret a saber i a no saber, el deure de revelar i d'advertir sobre laresponsabilitat, la igualtat d'accés a l'assistència sanitària, el control de les mostresbiològiques d'origen humà i el control de l'ús de les dades en la investigació, entre d'altres.Les recomanacions aporten elements nous en relació amb el Conveni d'Oviedo, peròsobretot el que fan és remarcar alguns dels aspectes més importants del Conveni. Aquestregula quin tipus de proves predictives s'autoritzen i limita la seva realització imposant duescondicions: que les proves es facin amb finalitats mèdiques o d'investigació i que es portin aterme en el marc d'un assessorament genètic adequat. Per tant, els estudis genètics nopoden fer-se a voluntat o capritx del professional o de l'individu, sinó que s'han de fer en unàmbit mèdic professional d'assessorament genètic. Entre d'altres coses, s'intenta garantirque l'accés a les dades que s'obtinguin estigui vedat a tercers (companyiesd'assegurances...) ja que l'àmbit mèdic funciona en el marc jurídic de protecció de dades.Aquest assessorament pretén també ser la millor forma de transmetre una informaciócomprensible i de poder obtenir un consentiment informat lliure i no dirigit.El consentiment informat és també un dels punts centrals de la Declaració Internacionalsobre Dades Genètiques Humanes de la UNESCO. L'esmentada Declaració defineix quès'entén per dades genètiques, proteòmiques i mostres biològiques i amb quines finalitatspoden ser tractades i conservades. Estableix el principi del consentiment informat tant per a71