Passeig matemàtic per Catalunya Teresa Ticó Angerri Curs 1999-2000

Aquesta mena d’activitats ajuden a entendre les matemàtiques com una ciència que permet
estudiar des d’una altra òptica els objectes i fenòmens de l’entorn. La recerca de l’ordre, la
regularitat i la proporció ha estat un dels mòbils de l’activitat humana. El plaer estètic que la
dedicació a aquesta recerca produeix és acceptat comunament com una component de les
accions dels artistes, però rarament com a integrant de l’acció científica. Les matemàtiques en
les seves diferents branques - àlgebra, aritmètica i geometria- tenen un gran potencial per a
resoldre problemes relatius a aquests conceptes, que presentats de forma entenedora poden ser
molt atractius. Guiar l’alumne en la descoberta de l’estètica de la creació científica és un dels
objectius de l’ensenyament que un cop assolit permet obrir nous camps de coneixement
sobre la realitat . Apreciar i fruir del component matemàtic del pensament té una importància
fonamental en l’aprenentatge d’aquesta ciència.
És difícil buscar exemplificacions en el món físic per a afavorir la comprensió de les
abstraccions matemàtiques adequant-les a la maduresa intel·lectual dels alumnes. Les
matemàtiques són un ciència abstracta, i encara que alguna de les seves parts té origen en el
món empíric, una bona part es fa amb independència d’aquestes fonts. La manera d’arribar a
aquesta abstracció és diferent en cada individu, però és estrany que al nivell de secundària es
pugui aprendre sense preguntar-se per les aplicacions immediates d’allò que s’està aprenent i
les seves relacions amb l’entorn físic. L’alumne de secundària, per molt que pugui apreciar la
bellesa de les matemàtiques o que les entengui com un repte per a la ment, necessita referents
relacionats amb la seva realitat quotidiana que li facilitin la motivació i la comprensió de la
matèria.
És en aquest segon grup d’activitats on s’engloben les que es presenten en aquest treball, en
què, a partir de l’observació d’objectes situats fora de l’aula (edificis, monuments, objectes
decoratius, objectes de mesura, elements arquitectònics) que s’han de dibuixar, fotografiar,
mesurar o manipular, seguint uns passos seqüenciats en exercicis detallats, es pretén fer una
lectura matemàtica d’aquests objectes, operar-hi i arribar a altres resultats més generals.
Tradicionalment les activitats relacionades amb la vida real s’han considerat més
engrescadores per als alumnes que els exercicis rutinaris i sense significació. Algunes vegades
s’han presentat aquestes activitats com a solució als diversos conflictes en què ens trobem en
l’ensenyament de les matemàtiques: escassa motivació en la realització d’exercicis repetitius,
manca de comprensió pel caràcter excessivament abstracte dels conceptes i manca
d’autonomia a l’hora d’aplicar els coneixements adquirits a l’aula a altres contextos de
30