Passeig matemàtic per Catalunya Teresa Ticó Angerri Curs 1999-2000

En els quatre primers exercicis es treballa en tot detall un mosaic que per la regularitat de les formes
que el composen és relativament senzill trobar-ne les isometries que el deixen invariant. Convé
treballar a fons aquest mosaic per tal que l’alumnat agafi seguretat a l’hora d’analitzar mosaics més
complicats.
Per trobar les isometries que deixen invariant el mosaic i poder construir-ne el patró és molt útil l’ús
del paper vegetal que permet comprovar a partir d’haver copiat el motiu mínim els moviments que
cal aplicar-li per tal que quedi superposat a les successives repeticions en el recobriment.
La visita al Museu de Ceràmica de Barcelona o a l’àmbit de la ceràmica del Museu d’Art de Girona
no és indispensable per a fer aquesta pràctica matemàtica i s’han introduït les dues visites com
diferents maneres de proposar l’exercici 6. L’objectiu d’aquest exercici és que l’alumnat busqui en el
seu entorn recobriments periòdics amb l’objectiu de trobar-ne la xarxa que el forma, els girs i
simetries que el deixen invariant i el motiu mínim que genera tot l’estampat. Les localitzacions
d’aquests tipus de recobriments del pla poden ser molt diverses.
S’ha considerat que abans de classificar els mosaics convé que els alumnes i les alumnes es
familiaritzin amb ells seguint mètodes manipulatius i constructius, aquest és l’objectiu dels 8 primers
exercicis.
Trobar el motiu mínim que genera un mosaic no és tan senzill com trobar el motiu que es va repetint
per translació, per això cal estudiar amb detall les isometries dins del paral·lelogram que forma la
xarxa.
L’exercici 9 treballa amb la rajola hexagonal del passeig de Gràcia. L’alumnat que tingui un accés
fàcil a aquest carrer pot dibuixar i mesurar aquestes rajoles, si no és així en l’apartat dels exercicis
resolts es dóna el material gràfic i les mides que es necessiten.
Els exercicis d’ampliació estudien mosaics extrets dels catàlegs de les principals indústries de
mosaics hidràulics de començaments del segle XX, aquests catàlegs es troben a la Biblioteca del
Col·legi d’Arquitectes de Barcelona.
228