Passeig matemàtic per Catalunya Teresa Ticó Angerri Curs 1999-2000

MATERIAL PER A L’ALUMNAT
El temple romà de Barcelona
En el patí de la casa número 10 del carrer Paradís, darrere la catedral, es poden visitar
les ruïnes del temple romà de Barcelona. Aquest temple estava ubicat en la part més
alta de l’antiga ciutat romana de Barcino i va ser construït en l’època imperial (s.I d.C.),
quan a totes les ciutats romanes es van edificar temples de culte a l’emperador August.
A primera vista pot semblar que les quatre columnes i el tros d’atri que queden és molt
poca cosa per fer-nos una idea de l’aspecte que devia tenir el temple quan estava en
funcionament. Malgrat la petita part que s’ha conservat, els coneixements que els
estudiosos de l’arquitectura romana tenen de l’estructura dels temples romans els ha
permès dibuixar els plànols, molt aproximats, del que deuria ser el monumental temple.
Els temples romans d’aquesta època tenien tots la mateixa estructura: estaven construïts
sobre una plataforma elevada que s’anomena podi, tenien forma rectangular i estaven
envoltats per columnes. S’accedia al temple mitjançant una escalinata en la façana
principal, aquesta estava constituïda per una filera de columnes que donaven entrada al
pòrtic. La part central, també de forma rectangular i tancada per tres parets, s’anomena
cel·la i es dividia en dues parts: a l’entrada la pronao, lloc on es feien els sacrificis; i al
fondo la nao, on es situava l’estàtua de la divinitat a qui estava dedicat el temple, mirant
cap a l’entrada. El temple de Barcelona estava dedicat a August i per tant podem
suposar que era la seva estàtua la que es trobava en la nao.
L’arquitectura romana es caracteritza per la utilització de patrons ben establerts que es
van repetint en les diferents realitzacions. Així, per exemple coneixent la distància entre
dues columnes i sabent el tipus de temple, podem fer la reconstrucció seguint algunes
operacions matemàtiques molt simples. Els diferents models de construcció i les
relacions que hi ha entre els seus elements ens han arribat gràcies a Vitrubi, arquitecte
romà del segle I d.C. que a la seva obra, Deu llibres d’arquitectura, explica les
proporcions entre els elements que componen un determinat tipus de construcció
romana.
103