Montserrat pam a pam

menys alçária; l'ascensió s'inicia fent un curt tram de roca
!lisa després de la qual hom troba una mena de díedre ratllat
per una canaleta que té un desplom i que se supera mitjançant
algun pitó; també es pot pujar aquest díedre per la banda dreta
mercés a una fissura pitonable. Damunt el díedre hi ha un mag
nífic replá i presenta després una 'lisa paret de 10 metres
força difícil (IV), encara que de roca molt compacta.
Fou ascendida el mes de novembre de 1933 per A. Xandri, E. No
nell i I. Cuadras.
Realitzada per J. M. Anglada i Elisabet
Vergés el 4-10-64, s'enfila per l'aresta S. o deis Brucs. Pujant
per la canal del Lloro, després de passar la bifurcació del camí
que va al Frare Gros, cal fer un flanqueig a l'esquerra vers el
collet de la roca del Talp; aquest flanqueig té una quarantena
de metres de IV sup. i hom el comença enfilat dalt uns arbres
per a enganxar-se a la paret.
Sortint del collet o bretxa on s'ha fet reunió ve una tirada de
40 metres de IV al començament i de III més amunt; en ajeu
re's l'aresta es fa reunió. Tot seguit es torna a redreçar per
anar a parar al «clatell» del «cap» final de la Monja; aquest
tram té una trentena de metres de III. Guanyar tot aquest «cla
tell» d'una vintena de metres és el tram més dificultós a causa
del seu desplom; se supera en artificial A3.
(«Cordada», n.° 109 en publicá la ressenya.)
Via Anglada Vergés. —
EL LLORO (139)
Té una situació privilegiada, al lloc on el camí que ve de la
canal Ampla tomba i baixa pel torrent de. la canal del Lloro fins
a trobar el que va de la Portella a coll de Porc; és una de les
roques més originals de la muntanya per la característica si
lueta que li ha donat el nonn i que sobresurt de totes les veines
pel seu desplom acusat.
Per aixó ha estat una de les més difícils d'escalar; era una d'a
quelles en les quals encara s'utilitzava un tronc per a superar
la balma. A l'inici de l'ascensió, en el mateix basament, hi ha
una placa amb la inscripció següent: «BENEDICITE MONTES ET
COLLES DOMINO BENEDICITE UNIVERSA GERMINANTIA DO
MINO».
107